´Cal deixar clar que no tothom podrà recuperar les restes del seu familiar´

Directora general de la Memòria Democràtica. El 16 de febrer va reunir-se per primera vegada el comitè tècnic de fosses constituït per un grup d'experts que analitzaran la viabilitat de les sol·licituds de dignificació o exhumació que ha rebut la Generalitat en els últims mesos. En total s'han presentat 32 peticions arreu de Catalunya, 4 d'aquestes de Girona.

SÍLVIA BONET GIRONA La llei de fosses, que sorgeix de l'article 54 de l'Estatut, reconeix el dret dels familiars de conèixer el destí dels seus parents desapareguts, senyalitzar i dignificar els llocs dels enterraments per recuperar-los com a espais de memòria. La normativa pionera a l'Estat espanyol també preveu la possibilitat d'exhumar una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d'una institució dedicada a la recuperació de la memòria històrica. Vuit mesos després d'aprovar-se la normativa, un comitè d'experts ha començat a analitzar les peticions de dignificació o d'exhumació rebudes.

32 sol·licituds d'actuació rebudes, 4 de Girona.
Exacte. Cal deixar clar que 32 sol·licituds no significa que es demani una actuació en 32 fosses. Per exemple, totes les peticions que hem rebut de la província de Girona -4 en total - ens demanen una actuació a les fosses del cementiri de Girona.
Quin procés seguiran aquestes peticions?
El comitè d'experts, previst a la llei de fosses, ha començat a analitzar les 17 sol·licituds més ben documentades. Les 15 restants estan de moment a l'espera d'ampliar la documentació històrica. En valorarem la viabilitat. Creiem que a l'abril es podran emetre les primeres valoracions. El comitè, format per experts de diferents àmbits, té funcions d'assessorament i consultives sobre les actuacions previstes a la llei de fosses.
Peticions de dignificació i d'exhumació. Quines tenen més probabilitats de prosperar?
És important no crear falses expectatives i deixar clar que no tothom que va perdre un familiar durant la guerra o el franquisme podrà recuperar les restes. Quan es tracta d'una fossa massiva, com la del cementiri de Girona, on hi ha mig miler de persones enterrades, és molt complicat. Una bona alternativa és dignificar l'espai tal com es va fer en el cementiri de Tarragona. L'exhumació és aconsellable en casos on és possible individualitzar les despulles. A més, cal tenir present que les proves d'ADN requereixen que hi hagi parents vius per línia materna.
Seria el cas de l'exhumació de la fossa de Gurb, a Osona?
El de Gurb és un exemple claríssim. Era una fossa petita i ben documentada. Després de rebre la sol·licitud dels familiars de quatre soldats desapareguts el 1939, vam decidir fer una prospecció del terreny i vam verificar que probablement hi havia restes. Tal com preveu la llei, la Generalitat va assumir els costos del procés, però hi va intervenir molta gent. Tres universitats es van implicar en el procés que va permetre l'exhumació de 14 cadàvers. Cal dir que aquesta intervenció ha estat clau per establir el protocol d'intervenció en fosses comunes.
És l'única exhumació realitzada a Catalunya?
No. El 2004 se'n va fer una al Prat de Lluçanès que va permetre recuperar les restes d'una persona. El 2006 es va fer una intervenció fallida a Can Maçana, al terme municipal del Bruc. La prospecció per ubicar la fossa comuna va concloure sense trobar cap indicació sobre la localització de les restes de les vuit persones afusellades que suposadament s'hi van enterrar l'any 1939.
Quant costa una exhumació?
Actualment l'única referència que tenim és el cas de Gurb. En aquella ocasió, l'exhumació de 14 persones va costar 60.000 euros. No obstant això, s'ha de tenir en compte que hi va treballar molta gent i no podem assegurar que totes les exhumacions tinguin el mateix cost.
Quin és el procés que ha de seguir un familiar per demanar l'actuació en una fossa?
El primer que ha de fer és localitzar el lloc on estan les restes del seu parent. Ho pot fer demanant informació a la Generalitat, que estudia cas per cas. Actualment, tenim un cens de persones desaparegudes que supera les 3.000 sol·licituds de recerca. En una segona etapa -si es descobreix que les despulles es troben en una fossa comuna- comença el procés de dignificació i, si és procedent i així es sol·licita, d'exhumació.
On s'ha de presentar la sol·licitud?
A la unitat de desapareguts i fosses comunes. És un procés molt senzill i gratuït, obert a totes les persones que hi estiguin interessades. Som consients que les ferides no es tanquen fins que els familiars tenen un lloc on poder recordar els seus.
Quantes fosses hi ha actualment?
Ara mateix tenim un mapa de 179 fosses a tot Catalunya, 15 de les quals es troben a la província de Girona. D'aquestes, 6 estan documentades, mentre que les altres es consideren només probables. Aquest any tenim previst publicar una ampliació del mapa de fosses que superarà les 200 a tot Catalunya.