Quatre peticions per actuar a la fossa de Girona

La llei de fosses aprovada pel Parlament català el 2009 contempla la possibilitat que els familiars dels enterrats en aquests espais reclamin l'exhumació dels seus parents o la dignificació de la zona. La Generalitat ha rebut 32 peticions de tot Catalunya que es volen acollir a la normativa.

SÍLVIA BONET | GIRONA "El 8 de març de 1939 el meu pare es va convertir en el primer afusellat a la ciutat de Girona. Tenia 39 anys". És el testimoni d'Aida Lorenzo, que en el moment dels fets només tenia 15 mesos. Quasi 71 anys després, segueix la seva particular lluita per què s'obri la fossa comuna del cementiri de Girona -on es calcula que hi ha 520 persones inhumades- per poder enterrar el seu pare "amb dignitat". Per aconseguir-ho, l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme -que ella mateixa presideix- ha presentat una petició a la Genera?litat per recuperar les restes de les persones que van ser enterrades en aquest espai. No és la única. En total la Generalitat ha rebut 32 sol·licituds per dignificar fosses o recuperar restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme. Quatre d'elles demanen una actuació a la fossa de Girona.
Darrere d'aquestes demandes, hi ha associacions, ajuntaments i també particulars. És el cas d'en Francesc Ramon Basela, que també ha sol·licitat una actuació a la fossa de la ciutat de Girona per recuperar les restes del seu avi i poder enterrar-lo a Sant Hilari.
"Vaig presentar la petició el juny de 2009 per desig del meu pare i les meves tietes", explica.
"Es deia Ramon Miralpeix. Quan el van matar només tenia 39 anys. Era el cinc de juliol de 1940", explica Basela.
Els familiars dels afusellats al cementiri de Girona no obliden i només desitgen "tancar ferides d'una vegada per totes". "No volem venjança, volem justícia", expliquen. No obstant, Basela tem que la llei de fosses no serveixi per recuperar les restes del seu parent. "Espero equivocar-me, però veig el procés molt parat. A més, hem de recordar que ni tan sols s'han anul·lat els consells de guerra franquistes", lamenta.
La Direcció General de la Memòria Democràtica adverteix que no tots els familiars podran recuperar les restes dels seus parents davant la dificultat d'exhumació que presenten moltes fosses, sobretot les més grans. Per això assenyala que en molts casos la millor opció és "dignificar l'espai", tal com s'ha fet a Tarragona.
Prop de 800 persones estan enterrades en la fossa comuna d'aquest municipi. Davant les dificultats per exhumar les restes, el Bisbat, la Generalitat, l'Ajuntament de Tarragona i l'Associació de Víctimes de la repressió franquista del municipi van arribar a un acord per dignificar l'espai. S'ha arreglat la zona i s'ha construït un mur amb el nom inscrit de totes les persones que van ser inhumades en aquest espai d'uns mil metres quadrats. Està previst que en els propers mesos s'hi col·loqui una escultura. El cas de Tarragona podria servir de model per la fossa del cementiri de la ciutat de Girona. Una opció que no agrada gens ni mica als familiars. "Nosaltres volem recuperar les seves restes i portar-les a Sant Hilari. No volem que estigui on el van enterrar els seus assassins", diu en Francesc Ramon Basela.

Mapa de fosses
El Parlament de Catalunya va aprovar el 2009 la llei de fosses comunes de la Guerra Civil. Una normativa que obra la porta a la dignificació o exhumació d'una fossa a petició dels familiars de les persones desapargudes o d'una institució dedicada a la recuperació de la memòria històrica. Només a la província de Girona hi ha comptabilitzades 15 fosses comunes. D'aquestes, 6 estan documentades, mentre que les altres es consideren només probables. Està previst que durant aquest any, la Generalitat editi una versió actualitzada i ampliada del mapa.

Un dia més, Aida Lorenzo entra al cementiri de Girona per visitar el lloc on està enterrat el seu pare, un guàrdia republicà afusellat el 1939. Lorenzo no es cansa de repetir que l'únic que demana es poder recuperar les seves restes per poder enterrar-lo amb dignitat.
Acompanyada per la seva filla, arriba a la fossa on estan enterrades més de 500 persones que van morir afusellades al cementiri de Girona. Unes plaques recorden la identitat d'aquelles vides perdudes. Les flors, repartides per tot l'espai, són el testimoni d'uns familiars que no obliden i lluiten per recuperar la memòria dels seus.
"Estan mal col·locades. La placa del meu pare està situada a molts metres d'allà on va ser enterrat", lamenta l'Aida Lorenzo. Visiblement emocionada recorda que en aquest escenari va viure un dels episodis més colpidors de la seva vida. Tenia només set anys, però l'escena se li ha quedat gravada a la memòria.
"Mai oblidaré el dia en què la meva mare es va assebentar que en Franco havia ordenat fer desaparèixer la fossa on estava enterrat el pare. Recordo que vam agafar el tren a Figueres i un cop a Girona vam anar corrents cap al cementiri. Allà, hi vam trobar altres vídues", explica. "Hi havia un silenci absolut. Les vídues, callades i dretes, protegien amb llàgrimes als ulls les despulles dels seus marits", recorda. Una tensa espera que va allargar-se durant hores fins que els obrers que havien rebut l'encàrrec de destruir la zona van marxar. "El cap dels treballadors ens va dir amb veu baixa que podíem tornar a casa, que no ho tocarien". Una escena que es va produir dues vegades. "Finalment, en Franco va cedir davant la pressió de les vídues i els fills dels afusellats i no va tenir coratge de treure els morts", sentencia.
La vida de l'Aida Lorenzo ha girat entorn de l'afusellament del seu pare. Només tenia 15 mesos quan va morir, però aquell succés li ha marcat la biografia. El Patronato de San Pablo per a fills afusellats li va pagar els estudis a Figueres. Amb 20 anys, ella i la seva mare van traslladar-se a París forçades per les continues humiliacions per part dels veïns.
El 1999 va tornar a Catalunya amb la seva filla, l'Esther Llorenç, per recuperar la memòria històrica del seu pare i amb l'esperança de poder enterrar-lo amb dignitat després d'una llarga espera que fa 70 anys que dura. Lluitadora incansable, el 2003 funda l'Associació de familiars de represaliats pel Franquisme que treballa perquè es reconegui el genocidi franquista. Una entitat guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2006.

"No puc esperar més"
La llei de fosses, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009, contempla la possibilitat que els familiars dels enterrats en fosses comunes reclamin l'exhumació dels seus parents. L'Associació de familiars de represaliats pel franquisme demana que es compleixi la llei i s'identifiquin les despulles de la fossa de Girona i es retornin als familiars.
"No tenim cap interès en què arreglin el cementiri. El que volem és recuperar les despulles dels nostrs familiars i començar a tancar ferides. Tenim la llista de totes les persones enterrades i el lloc. Hem contactat amb els familiars. També demanem que les exhumacions es facin correctament respectant les normatives vigents i que es miri l'ADN de cada persona". Aquest és un fragment de la sol·licitud que va presentar l'entitat a la Generalitat.
A l'espera de conèixer si la seva sol·licitud prospera, Aida Lorenzo assegura que no pot esperar més temps. "Setanta anys no són suficents?", es pregunta. "Si la sol·licitud d'exhumació no prospera intentarem que prosperi per alguna altra via", afegeix.
L'entitat tem que la llei de fosses pugui acabar sent una normativa a mitges i que només hagi servit de cara a la galeria. No obstant, Aida Lorenzo i Esther Llorenç asseguren que seguiran treballant per aconseguir l'anul·lació de tots els consells de guerra, recuperar la memòria històrica i evitar que el drama humà que es va viure al país caigui en l'oblit. "Els familiars dels represaliats pel franquisme estem acostumats a ser humiliats, ?menyspreats", lamenten.