Santi Vila critica el tripartit ja que deixa molts gironins sense feina

La presentació del candidat que encapçalarà la candidatura de CiU per Girona a les pròximes eleccions al Parlament, celebrada ahir davant unes 700 persones que van emplenar una sala de l'Auditori de la capital, va estar marcada per les dures crítiques a la gestió del tripartit a la demarcació i la reivindicació de les potencialitats que té el territori per recuperar el protagonisme perdut.

JOAQUIM BOHIGAS GIRONA El candidat Santi Vila va centrar part del discurs en argumentar alguns casos de "manca de criteri" del Govern tripartit a la demarcació de Girona i que deixarà, segons creu, com a herència de gestió. Va citar, entre altres, el cas de les més de 1.600 al·legacions sobre el projecte de llei del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter no contestades -que CiU va anunciar que presenta com a esmena durant la tramitació parlamentària-; la "cicatriu" de la C-31 -amb impacte paisatgístic alt i oposició del territori-; les desenes de persones que han quedat fora de les escoles d'adults, i els milers de gironins que ara són a l'atur. Vila, rebut amb senyeres i estelades, va afirmar que, davant d'això, no acceptarà "lliçons de progressisme" del tripartit. Força contundent en la defensa dels arguments, el també alcalde de Figueres també va voler deixar clar que "mai com ara la demarcació de Girona ha estat tan maltractada als pressupostos de la Generalitat".

L'acció de Govern del tripartit a la demarcació va ocupar la part central del discurs del candidat. Només començar-lo, aproximant-se al patriotisme gironí i reivindicant la idiosincràcia de la població, Santi Vila va subratllar les potencialitats del territori en "formar part d'una de les onze megaregions més importants del món, capaç de concentrar població, talent i moltes oportunitats". Tanmateix, va alertar que Girona només tindrà resultats i creixement econòmic si la població, i els gestors dels afers de la col·lectivitat, són capaços de saber conjugar "el talent", el desenvolupament "tecnològic" i una "actitud tolerant", que va qualificar de "bàsica". Precisament, parlant del concepte de tolerància, va posar l'exemple de Figueres, en què conviuen 92 nacionalitats. "Tenim el gran repte de fer un discurs que ens cohesioni i identifiqui com a projecte col·lectiu", va raonar. Tal com havia comentat abans Artur Mas, Vila també és del parer que el resultat que obtingui la federació a Girona serà "determinant" per obtenir un canvi en el Govern de la Generalitat.

A la part final del discurs, el candidat va reivindicar la recuperació de la figura del "geni individual", a conjugar amb valors que formen part de la identitat gironina: "confiança, optimisme, ètica de l'esforç, realisme, sentit comú, el fet de tocar de peus a terra...". "Tenim més de 700 mil persones que esperen un discurs d'interès nacional i del bé comú, que demanen que els generem confiança", va manifestar, abans d'afegir que Catalunya necessita "polítics eficients i discrets, en contraposició a les extravagàncies d'una manera de fer que no ens ha portat enlloc". Vila va reconéixer la tasca del predecessor, Eudald Casadesús. Va dir que el ripollès ha donat "una lliçó de generositat i mestratge".