LAURA FANALS | GIRONA
Una societat que no té "l'esperit" de final del segle XIX i principi del XX, que viu "indiferent" a les tranformacions. Una societat que està instal·lada en la "cultura del no", que s'ha "conformat" davant del que ha succeït durant les últimes dècades. Una societat que no sap veure les oportunitats que se li ofereixen amb l'arribada -i aturada- del tren d'alta velocitat (TAV) a Figueres i la seva proximitat amb França. Així és com veu l'exalcalde de Figueres, Joan Armangué, la societat altempordanesa, que analitza profundament en el seu llibre Ernest Lluch i l'economia de l'Empordà a partir d'algunes tesis del dirigent socialista asssassinat per ETA.
Ahir, l'Empordà es va traslladar fins a Girona ciutat i la Casa de la Cultura va acollir la presentació del llibre d'Armangué, que va estar acompanyat de dos empordanesos il·lustres: Josep López de Lerma, exvicepresident del Congrés dels Diputats per CiU, i Lluís Maria de Puig, senador del PSC i expresident de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. La presentació va anar a càrrec del director de la Casa de la Cultura, Josep Maria Torner.
Els tres ponents van coincidir en assenyalar que l'Empordà actual no és el mateix que el d'uns anys enrere. El llibre d'Armangué és, segons les seves pròpies paraules, una "passejada" per l'Empordà des del segle XVIII fins als nostres dies, partint de la recerca d'Ernest Lluch. Segons l'autor, el caràcter de l'Empordà s'ha format gràcies a la seva estructura econòmica, ja que durant el segle XIX partia d'una base agrària però no només era això, sinó que també comptava amb una indústria del ferro, minera i surera. Això, sumat a un important bagatge cultural, una societat civil dinàmica i compromesa i la seva proximitat amb França, va donar un fort impuls a l'Empordà que va trencat amb la Guerra Civil.
I des de llavors, diu Armangué, l'Empordà no ha tornat a ser el mateix. L'exbatlle figuerenc es mostra molt crític amb l'actual societat empordanesa, al considerar-la "poc dinàmica i poc compromesa de cara al futur". "Els canvis li fan por", indica. A partir de les idees de Lluch, Armangué presenta el llibre com una "invitació a trencar aquestes barreres", i veu necessari "un lideratge social", ja que lamenta que "la falta d'un projecte comú" li hagi fet perdre oportunitats. Per això, considera que l'Empordà s'ha de preparar per aprofitar les oportunitats, però creu que no ho poden fer les administracions soles, sinó que necessiten la societat civil.
De Puig i López de Lerma van coincidir amb bona part de les tesis de l'autor. El senador socialista va reconèixer que en els últims 50 anys l'Empordà ha avançat d'una manera "colossal", però que en aquests moments falta un projecte, algú que pensi com serà aquesta zona "d'aquí a 20 anys". En aquest sentit, considera que el més interessant del llibre és la mirada crítica d'Armangué sobre la societat, que en altres moments s'ha mobilitzat i ara no ho està fent.
El mateix pensa López de Lerma, que opina que el futur de l'Empordà "no es guanyarà des de la indiferència i des de la cultura del no", sinó des de la "incomoditat transitòria", des d'un inconformisme que obligi a pensar i transformar-lo. En aquest sentit, critica "l'autocomplaença" figuerenca, que segons ell es materialitza en el fet de pensar que durant el segle XIX van ser un gran motor però que ara abaixen les persianes de les botigues a la una del migdia en punt, sense importar-los si hi ha turistes que surten del Museu Dalí. Finalment, pel que fa a l'energia eòlica, afirma que es pot estar en contra dels molins de vent, com ell mateix, però que en canvi s'ha d'obtenir d'alguna altra font, com per exemple la nuclear, de la qual és defensor.
07:48
