d'aquí a quatre dies s'acaba la veda. Les barques tornaran a arrossegar uns fons marins que a penes han tingut temps de recuperar-se durant el mes de febrer. Mariners de Blanes, de Sant Feliu i de Palamós faran proa cap als mateixos caladors per veure si enguany la gamba es mostra generosa. Després, a terra, el consumidor trobarà el mateix producte amb denominacions diferents. D'una banda, Gamba de Blanes publicitada als restaurants blanencs i als mitjans de comunicació pel multiestrellat Santi Santamaria. De l'altra, Gamba de Palamos, més introduïda i coneguda en tot l'àmbit de la restauració catalana.

Fins aquí, res massa nou ni massa controvertit. Amb productes de qualitat qui més s'espavila, s'emporta al gat a l'aigua. El que no és seriós és que, fa pocs dies, en plena veda, un client veiés exposada com a fresca, Gamba de Palamós a la peixateria d'uns coneguts grans magatzems barcelonins. Tampoc és seriós que la setmana passada un amic desplaçat a Calonge per degustar garoines, en preguntar per la qualitat de les gambés que complementaven el menú, al cambrer-propietari del restaurant li faltés temps per afirmar: "són fresques i de Palamós". "Però, que no fan veda... deuen ser fresques sí, però del fred del congeladorÉ o hi ha barques que trenquen la veda i pesquen furtivament?", qüestionà el meu amic.

Que en algunes coses no som un país seriós, tot i que a molts ens agradaria, està més que demostrat. En tot això de les denominacions d'origen, de les marques registrades i del control de qualitat i autenticitat, hi ha molta feina a fer. Prou dura és la vida de la gent de mar que només els falta que, sigui des de l'ignorància, sigui des de l'engany, es pugui jugar amb el prestigi i la qualitat d'un producte escàs, apreciat i valuós com la gamba. A la meva peixateria, quan no en tenen de fresca, adverteixen: "Si volen gamba, la del taulell és de Blanes, congelada per nosaltres, però de Blanes. No és el mateix que la fresca, però, és un bon producte i els farà quedar bé". Actituds i explicacions com l'esmentada haurien d'ésser la norma. Pel que sembla, massa sovint, són l'excepció.