peatges al sol i a l'ombra

El tema de la setmana a les comarques gironines ha estat l'esclat de tensió a Salt entre comunitats immigrants i alguns altres ciutadans de la ciutat. L'explicació és ben senzilla i es troba en milers de relats personals: persones que van venir a treballar en sectors econòmics que ara han quedat parats, una immensa concentració de població extracomunitària en carrers i carrers enters de Salt que són lloc de vida i de pas de ciutadans de països tercers... inseguretat ciutadana, tensions entre les formes de vida... que lluny queda aquell lema del "papers per a tothom" de la tancada a l'església del Pi de Barcelona. Que lluny queden aquells governs del PP i el PSOE que no tenien convenis de repatriació d'immigrants il·legals perquè l'economia informal i el diner negre que creixien sobre la immigració il·legal convertien l'economia espanyola en la que més creixia de tota la Unió Europea. De 6 milions a 7,5 milions en menys de deu anys. La regió europea que més ha crescut en base a la immigració. Tot això és dolent? Simplement ens hem de preguntar si hem fet una recepció de la nova població de forma raonable i sostenible pels sistemes públics, començant pel sistema de cobertura social. Fins avui a Catalunya no hi ha hagut cap partit xenòfob al Parlament. I no hi serà si adoptem les decisions encertades. Si no fem un debat hipòcrita en aquest assumpte. Fins avui, però, quants errors, molts errors!

negociació sí o sí

Caixa o faixa. Dos mesos per negociar reformes econòmiques per sortir de la crisi econòmica. No tenim gaire més temps. Tampoc penso que les reformes i els acords seran globals, però sí que poden ser sectorials i importants. No seran globals perquè el mateix president Zapatero no està disposat a entrar en aquest terreny inexplorat. No hi vol entrar per una intrínseca convicció de "motius ideològics", que fan impossible un pacte global amb el primer partit de l'oposició. Sí que van ser possibles en el temps dels Pactes de la Moncloa, que per cert no van cancel·lar el debat i la confrontació política. A l'altra banda de la taula de negociació, el PP bascula entre el càlcul partidista i la necessitat de no quedar només com el partit del no, despullat de propostes. La veritat és que el president dels populars, Mariano Rajoy, ha tardat molt a reaccionar i fa molts dies que no fa propostes en l'àmbit econòmic. Aquí els que ens hem pres seriosament la necessitat d'adoptar mesures de reforma profunda som els partits que juguem en el camp central, CiU i PNB. El PP ha fet tanta befa sobre aquest diàleg que si s'aixequés de la taula de negociació, les negociacions continuarien. Si s'aixeca CiU i PNB, es tanca la possibilitat de negociar res de gaire calibre. Aquesta és la geometria de les responsabilitats que s'han distribuït els grups parlamentaris a l'inici d'aquest any de plom econòmic. Cadascú amb les seves prioritats i alguns amb els seus càlculs del que més convé al partit que al país.

què es pot negociar

Dijous a les nou del matí estaven convocats els partits per negociar amb els tres ministres. Dimecres a dos quarts de nou encara no havia arribat el document base per arrancar la negociació. Va estar bé i gràfic l'exministre Cristobal Montoro quan va dir sortint de la reunió: "El govern ens ha convocat a un concurs d'idees". Preocupant el grau d'improvisació. Preocupant la brúixola desmagnetitzada. Què es pot discutir en aquesta taula? La inconveniència de l'augment de dos punts de l'IVA a partir de l'1 de juliol. Una llei de lluita contra la morositat que obligui en els contractes entre particulars i amb administracions públiques a pagar en un termini no superior a 90 i 30 dies, tret de pacte exprés en sentit contrari. Una reforma legal que permeti no pagar l'IVA facturat a la Hisenda Pública fins que no s'hagi cobrat la factura. Una reflexió en profunditat sobre un mercat laboral on dos terceres parts de la població tenen gran estabilitat laboral i un terç -els més joves- van de contracte precari en contracte precari. I aquest joves són els més vulnerables a les reduccions de plantilla tot i ser saba nova. I continuarem discutint sobre la generació de nous llocs de treball més qualificats...però que fàcil que és parlar-ne i que difícil que és fer-ho en una societat tant poc avesada a la investigació, a l'aprofitament social de la universitat, a la consideració cap els emprenedors.

balears

Dijous, abans que esclatés l'últim episodi de la turbulent trama de presumpta corrupció a les Balears, un socialista de ?"l'aparell" del seu partit a les Illes, em va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades a les Balears pel mes de juny. Un ?parlament sense majoria governamental, una oposició sense nou líder proclamat... les eleccions semblen inevitables. Abans que les catalanes.

peatge a l'ombra

Aquesta setmana ha sortit a dos mitjans de comunicació de Girona el que vaig apuntar en aquest dietari ara fa una setmana: que els socialistes estudien un peatge a l'ombra per construir la maleïda N-II desdoblada. Què és un peatge a l'ombra? La concessió de la construcció d'una obra a una empresa que, a canvi, rep una contraprestació econòmica durant anys i anys pel nombre de vehicles que circulen per l'autovia o per un preu alçat per any. Quan un pacient està molt fotut, qualsevol remei li sembla bé. I a l'opinió pública li semblaria bé veure màquines treballant en el desdoblament adormit. Però la solució d'urgència del socialisme apurat no és el correcte. Perquè vivim en un període en que l'Estat hauria de fer una inversió alta en obra pública a Catalunya en compliment de l'Estatut, perquè s'han de gastar les partides compromeses. Sempre se'ns ha dit que la dificultat del desdoblament de la N-II obligava a minitrams de 4 o 8 quilòmetres de concessió. Si hi ha peatge a l'ombra, ja veuran que de cop una empresa es queda tota l'obra pendent, que és molta, i començarà a cobrar dels nostres impostos, però també pagaran fills i nets a l'empresa constructora. Dues vies de peatge: un peatge al sol, i un peatge a l'ombra. No és el que es mereixen les comarques gironines.

bon periodisme

Dijous a les set i poc de la tarda era a l'aeroport de Barcelona, tornant de Sevilla i a punt d'agafar el cotxe per anar a Girona. Vaig rebre la trucada d'un amic que em va preguntar: "Com va el teu viatge per Kosovo? Deu ser excitant. I tens el president del Congrés molt emprenyat". Gran perplexitat. Es veu que un diari digital escrit des de Madrid obria la seva edició d'aquella tarda amb una notícia plena de mentides i desinformació. Embolica que fa fort. La filtració interessada segurament venia d'una institució poderosa de l'Estat. La història ve de lluny. Qui em rescabalarà de tanta mentida? Cada dia sóc més partidari del periodisme de format tradicional i del bon periodisme. Es van veure obligats a despenjar la notícia. Encara és hora que em demanin disculpes. Surfing informatiu, filtracions interessades, cap contrast de les fonts... mantinguin-se ben lluny del periodisme de perdigonada, ben lluny dels confidencials de la mentida. I de la noves teles d'extrema dreta que exciten les nits amb tertúlies feixistes. Com avui els polítics estem sotmesos a un profund escrutini, em sembla que d'aquí a poc temps, el periodisme també serà valorat amb lupa. Tots els escrutinis seran bons per millorar la democràcia. En cas contrari, ens ofegarem en un mar de merda.