Qui té un amic té un tresor diu la dita però la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) ha fet fortuna sense preocupar-se per buscar amistats. Al contrari. El cobrament de la taxa musical a locals públics en virtut de la llei de propietat intel·lectual ha causat sovint rebuig i desaprovació generalitzada però l'entitat que presideix Eduardo Teddy Bautista no ha variat ni un pèl la seva manera de fer al·legant que treballa en benefici dels artistes i de la cultura en general. Bautista, l'home que s'embutxacarà més de 320.000 euros anuals com a pensió en la seva imminent jubilació, és el cap visible de la SGAE i, juntament amb Ramoncín -l'antic Rey del pollo frito-, la figura que entoma més crítiques dels qui consideren un abús la persecució que fa la SGAE de tot el que faci tuf a diner.
El cas és però que la Justícia empara les pràctiques de la SGAE. Una recent sentència de la secció primera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Fernando Lacaba, en confirma una anterior del Jutjat Mercantil de Girona i que obligava els propietaris d'un hotel de Tossa de Mar a pagar la quota a la SGAE ?perquè tenien altaveus a la terrassa del local. L'hoteler ha al·legat ?durant el procediment que els altaveus s'usen només per la megafonia de l'hotel i que no serveixen per ?reproduir música i que, per tant, no ha de pagar ni un cèntim a ningú perquè allà només hi sona la veu del personal. Fins i tot cambrers de ?l'establiment van reafirmar ?aquesta tesi però primer el jutjat i més tard l'Audiència li treuen credibilitat.
I és que la SGAE no deixa res a l'atzar i va contractar un equip de detectius perquè realitzessin un informe sobre què reproduïen exactament els altaveus del local. Els detectius van passar-se hores espiant i escoltant el fil musical de la terrassa i van acabar concloent que allà hi sonava música dels 40 Principals. Els drets d'aquesta música els té la SGAE i a l'hotel, segons recull la sentència, no li queda més remei que passar per caixa. No obstant això, la SGAE no s'embutxacarà en aquest cas tants diners com voldria perquè la mateixa sentència desestima una segona pretensió de la societat i que consistia a reclamar una quota extra pel fet que a l'hotel hi ha un escenari i s'hi fan espectacles musicals i de varietats. La sentència de l'Audiència destaca que és poc creïble l'al·legat de l'hoteler -diu que a l'escenari només hi pugen els guies per donar detalls a la clientela de les rutes que hi ha programades per la jornada- però apunta que si la SGAE té tan clar que allà s'hi munten gatzares el que havia d'haver fet és portar proves. Ni tan sols els detectius van recollir res en aquest sentit.
Perseguir la presa
La manera que té d'anar darrere de la presa no estimula moltes simpaties vers la SGAE. Sense anar més lluny, la societat ha exigit recentment a l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura que li faciliti les dades dels titulars de les llicències d'obertura dels locals del municipi. La mesura busca saber a quina porta cal anar a trucar per reclamar el pagament de les quotes quan detectin que es fa ús públic de la música dels associats. Juntament amb les dades dels locals l'entitat, que diu que ?s'encarrega de cobrar els drets ?d'autor i treballar pels interessos dels editors, ha demanat les dades de les associacions del municipi. L'Ajuntament està estudiant ?encara si accedeix o no a la demanda.
L'entitat ja ho havia provat abans a Torroella de Montgrí però, segons fonts municipals, la petició va ser denegada en base a la confidencialitat de les dades.
Curiós va ser també el que va passar al Ripollès a primers d'any, quan dinou alcaldes de la ?comarca van denunciar que agents de la SGAE els havien volgut reclamar drets d'autor per la música que es posava en actes populars, com ara festes majors o actuacions ?d'esbarts dansaires. Els alcaldes també van aixecar la veu per queixar-se que s'havia volgut cobrar als casals ?d'avis per l'ús de la televisió.
Una de les darreres iniciatives de la Societat General d'Autors passa per exigir el pagament de taxes a perruqueries i barberies en base que en aquests establiments hi sona música per entretenir els clients. La directora d'activitats i comunicació de la SGAE, Agnela Domínguez, argumentava en una entrevista recent que "les perruqueries han de pagar per la música que posen perquè hi fan negoci". Domínguez matisava que "una cosa és tenir un transistor" i l'altra és tenir "un fil musical, que és un element més del negoci".
