Patètic, llastimós, vergonyós, lamentable i increïble. Totes aquestes paraules, i moltes més, serveixen per definir el que ha passat, i encara passa, amb l'explosió de la pirotècnia Brau de Vidreres. Era a principi del mes de juny de 1993, és a dir, fa pràcticament disset anys, quan la pirotècnia Brau va saltar pels aires. A les portes de Sant Joan, l'empresa estava plena de material explosiu, pel que sembla, sense control, i en pocs minuts, quatre persones perdien la vida. Hores després de la primera explosió, encara hi havia focs artificials i no eren precisament els del concurs de Blanes. El poble va quedar commocionat i tres famílies, dues de les víctimes eren germans, van quedar destrossades per tota la vida. A partir d'aquell moment, comença una cursa de despropòsits de dimensions desconegudes. Fins a dotze jutges han portat el cas. El 2004, quan havia de començar el judici, tot va quedar aturat i després, arxivat. Finalment, el procés va tornar a començar. Ara, pràcticament disset anys després, s'ha fet el judici i ja hi ha sentència. Tots els implicats han estat absolts. Legalment, suposo que això deu ser el correcte tot i que les declaracions dels acusats, els primers dies de la vista, presentaven molts interrogants. Jurídicament, potser no hi poden haver sancions per manca de proves. Moralment, però, es poden condemnar moltes més persones, a més de les que s'han assegut al banc dels acusats, perquè les coses s'han fet molt i molt malament i algú hauria de passar comptes i mirar enrere. L'explosió es va emportar un magatzem de petards i quatre vides. El més greu, és que disset anys després, el foc encara no s'ha apagat i el soroll de les explosions encara ressonen.