El nombre d'aus protegides ferides per trets d'armes amb perdigons de caçadors furtius s'ha triplicat respecte a les mateixes dates del 2009. Gairebé el 40% torna a ser alliberat, mentre que un 43% de les aus moren o són sacrificades. Aquestes són les dades que ha recollit el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà. L'acumulat d'aus ferides durant el període de cacera 2009-2010 és el més alt dels últims sis anys. El percentatge podria ser superior perquè només es comptabilitzen les que arriben al centre les localitzades per particulars o agents rurals. Xoriguers, esparvers i aligots són algunes de les espècies ingressades.

Al centre, instal·lat al Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, hi tenen actualment tretze aus ingressades, de les quals cinc van arribar amb perdigons al cos. La recuperació d'una perdigonada és un procés molt lent i laboriós. Després de la diagnosi, comença el període de recuperació que pot anar des d'un mes fins a mig any en el pitjor dels casos. Òlives, esplugabous, astors, aligots, ducs o bernats pescaires són alguns dels pacients que han passat per al centre de recuperació. Estan protegits per llei i caçar-los està considerat un delicte, però encara hi ha furtius que els disparen i no només amb un sol tret, sinó amb perdigonades de fins a nou impactes en els casos més dramàtics. Segons el responsable del centre, Berto Minobis "costa molt creure que és un error; creiem que és totalment intencionat". La prova és que totes les aus ?rapinyaires estan protegides i, per tant, no hi ha possibles confusions. També es donen casos d'ocells marins disparats, com ara un mascarell, que han estat abatuts des d'una barca o des de la platja. "No ho entens; et pot arribar fins i tot un mussol que menja insectes" afirma amb indignació el responsable, que subratlla que és obra d'un grup molt minoritari del col·lectiu de caçadors a qui els agents rurals els resulta molt díficil "enxampar" mentre duen a terme aquestes pràctiques.

Quan un perdigó impacta contra el cos d'un ocell, els danys varien en funció del lloc on el toqui. L'impacte amb el terra també els provoca altres lesions, com ara traumatismes cranials o hemorràgies, sense oblidar la intoxicació del plom de la munició que queda al terra i que pot ser ingerit per un altre animal. La veteriànira del centre, Maria Piferrer, explica que sovint, quan arriben morts, se'ls atribueixen altres causes com ara l'atropellament i no es detecta que és per tret.

Els tècnics del centre remarquen que les dades de les que disposen no són reals. Es tracta de les aus que els han portat particulars, però moltes no arriben mai al centre perquè cauen en llocs que no es veuen o bé s'amaguen.