CARLES TORRAMADÉ
L'exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, apunta com una de les "opcions més serioses" per encapçalar novament la llista de Convergència i Unió a les eleccions municipals del 2011. Així ho ha apuntat el president dimissionari de l'executiva local de la federació nacionalista, Jordi Cambronero, que ha assegurat que Albó "és una opció que sempre ha estat present des que vam entrar", el 23 d'octubre del 2008. Ahir, Joan Alfons Albó va assegurar que "el desig -per tornar a ser cap de lllista de CiU- hi és" i es va mostrar confiat que tindrà els suports necessaris per ser el número u dels nacionalistes. No obstant això, va voler deixar clar que dir ara que serà el cap de llista és precipitat: "No hi ha res ferm. Primer s'ha de pronunciar l'executiva i, després, l'assemblea".
El darrer alcaldable de CiU a Sant Feliu, Miquel Lobato, ja ha decidit que no es tornarà presentar com a cap de llista, de manera que Albó té les portes obertes, com altres aspirants, a ser el candidat convergent. En les pròximes setmanes s'ha de constituir una executiva nova, ja que amb la dimissió de Cambronero es dissol la que ell presidia.
Albó va ser alcalde entre el 1999 i el 2004; va ser el 8 de març quan va dimitir després que Salut l'hagués investigat un presumpte absentisme laboral com a funcionari del departament en alguns dels anys que va ocupar aquest càrrec. Joan Alfons Albó s'havia imposat en els dos comicis que va ser alcaldable: primer amb set regidors -quedant-se a dos de la majoria absoluta-, i el 2003 amb una majoria absoluta aplastant, amb 11 dels 17 regidors. En les darreres eleccions, en què el seu successor a l'alcalida, Miquel Lobato, va ser el cap de llista, Convergència i Unió va patir una davallada important i es va quedar amb cinc regidors davant l'auge dels seus opositors: els socialistes i de Tots per Sant Feliu.
Des d'aquell 2004, Joan Alfons Albó s'ha mantingut apartat de la primera línia de la política municipal ganxona. L'exalcalde va assegurar ahir que la decisió d'optar a ser l'alcaldable de CiU "no és una cosa que es decideixi d'un dia per l'altre" i es va mostrar convençut que el projecte que podria presentar seria acceptat pels veïns: "Tenim forces coses per oferir respecte al que hi ha actualment a l'Ajuntament".
La gestió d'Albó al capdavant de l'Ajuntament ganxó va acabar amb més ombres que llums, i amb un més que probable regust amarg per aquest veterinari, després que havent aconseguit una majoria absoluta solvent hagués de dimitir per la investigació de Salut. Tampoc va poder donar els impulsos definitius al Museu Thyssen o al Centre Costeau -que està mort i enterrat-.
El cas de Salut es va destapar després que Comissions Obreres denunciés que des que va quedar adscrit a la direcció general de Salut Pública, ningú sabia quina feina havia realitzat. Salut va tancar la investigació sense poder certificar res. Un altre cas espinós va ser el de les factures del regidor Agustí Valls. La fiscalia va portar el cas al jutjat com a presumpte autor d'un delicte de prevaricació per inflar factures. La jutgessa va arxivar el cas. També es va arxivar la denúncia dels veïns de la urbanització Rosamar per construir un quiosc-bar sense permisos.
01:56
