La majoria de poblacions catalanes, per no dir totes, tenen un gran repte, i per què no, una gran obligació: fer la recollida selectiva de la matèria orgànica. Aquesta és una de les grans assignatures pendents a nivell mediambiental del país.

Fa anys que es prova de tirar endavant aquesta recollida però, majoritàriament, no qualla. A molts pobles, només es fa a certs veïnats o als grans productors. Si aconsegueixes la implicació d'hotels, restaurants, escoles i hospitals, aconsegueixes grans quantitats de fracció orgànica sense massa despesa a l'hora d'anar-la a recollir.

En tot cas, d'entrada, s'ha de dir, que recollir aquesta fracció suposa una important despesa econòmica als ajuntaments i, una mica més de feina i espai a la cuina, als ciutadans. Hi ha diferents mètodes però cap assoleix el 100% d'efectivitat. El porta a porta, si es fa cada dia, suposa una despesa brutal. Si es fa dia sí, dia no, genera dubtes i equivocacions. Col·locar contenidors, provoca que la gent no faci bé la selecció i es barregin dues o més fraccions. Totes les històries, però, tenen un límit.

Com que no es progressa adequadament, la Generalitat ha fixat aquest any com a data límit per implantar la recollida de manera generalitzada i evitar que un municipi sí, i l'altre, també, vagin marejant la perdiu. Si no es compleix el que marca la llei, la fracció resta s'haurà de pagar més cara. En aquest món, malauradament tot és mou a nivell econòmic i si ens toquen la butxaca, potser serem més receptius. En tot cas, el problema, en aquest i en molts altres temes, és que no es pot posar un policia a cada ciutadà per comprovar quina deixalla diposita a la porta de casa o al contenidor i, si la deixa el dia i a les hores que toca.

Per tant, cal molta voluntat de les administracions per invertir i explicar-ho bé, i dels ciutadans, per voler-ho entendre i posar-ho a la pràctica. Només amb una implicació i un treball conjunt arribarem a bon port. Qualsevol altre camí, ens portarà a resultats negatius.