JOSEP LÓPEZ DE LERMA
d issabte: TV3 m'informa que s'ha desplegat el pla d'emergències i els seus meteoròlegs anuncien dilluns intempestiu per nevada generalitzada. Fou així, i al migdia, Girona observava com la neu anava a més fins que, hores més tard, la ciutat es trobava estabornida. Primer, foren els mòbils i les blackberrys. Més tard, nombrosos sectors deixaven d'ésser assistits per Fecsa-Endesa, entre altres el meu, amb la qual cosa es paralitzà la calefacció, la cuina, l'escalfador d'aigua, el televisor i la ràdio, l'ordinador... El progrés se'n va anar a orris i els llumins, pocs i desaprofitats, varen servir, una vegada més, per encendre quatre espelmes vídues mentre que, com sempre, les llanternes em deien que massa temps a dins seu havien estat les piles com per ara confiar en elles. Vaig evocar el quinqué de quan era infant i que ens solventava els habituals i sortosament sempre transitoris talls de llum de la central, com l'anomenàvem, que a les fosques ens deixava. Els deures d'escola, les pàgines de lectura i els sopars que vaig arribar a fer sota la seva presidència! Ara, que encara el tinc, perquè en vida de la meva mare regalat em fou, com a peça d'antiquari exposat es troba a Avinyonet de Puigventós. L'acarono amb la mirada mentre l'enyoro des de Girona estant.
Dimarts, Diari de Girona no faltà a la cita amb els seus lectors. Vaig saber, per un amic i soci del despatx, que el seu director, en Jordi Xargayó, tornà a casa quan jo ja havia fet el desdejuni. M'imagino els companys de redacció, de maquetació, d'impressió i de repartiment passant la nit en blanc al servei de la informació i de tots nosaltres. Excel·lents professionals, els nostres, que en el garatge deixaran a la competència, El Punt, que més nodrit de periodistes i d'un etcètera, que també incorpora subvencions a manta del govern de Catalunya, no va sortir al carrer, o al menys, que jo sàpiga, a l'hora que al carrer s'havia de trobar. El meu quiosquer em digué que el repartidor de la premsa barcelonina havia tardat vuit hores per fer el viatge de la capital d'una Catalunya de cartró pedra fins a una Girona que va saber mantenir el tipus. En Jaume Serra, director de la Ser, m'explicà que funcionaven amb ?equips electrògens i que tampoc havien deixat de perdre contacte amb els seus nombrosos oients ni que fos sortint per banda no habitual. S'imposà també la professionalitat i el servei.
Sobre les nou del matí vaig veure l'arribada d'en Jordi Martinoy a la seu de la delegació del Govern de la Generalitat a Girona. No feia cara de son ni aspecte de cansat. Aleshores, aquí, qui mana?, em vaig preguntar. Des de l'estimació personal i el respecte institucional que li tinc, recordo l'època d'en Xavier Soy, en concret la nevada de l'any 1986, i a la meva memòria em ve que ell no va moure's del despatx fins que tingué regularitzada la situació i que, trobant-me jo aïllat a Santa Cristina d'Aro, m'anava passant informació, en la meva qualitat de cap de CDC en aquestes contrades, amb la finalitat que, en la mesura que pogués i el telèfon m'ho permetés, l'anés complementant a ell respecte a les instruccions que als alcaldes s'havien de donar per alleugerir-lo dels molts fronts oberts que tenia. Aleshores, reitero, aquí, qui mana? O és que a Girona no mana ningú i ens han convertit en territori sotmès a la centralitat de Barcelona sense notificar-nos-ho? Amb en Pere Navarro de governador civil i en Xavier Soy de delegat del Govern de Catalunya hi havia "mando en plaza", com diuen els militars; ara, sembla que tenim "plaza sin mando". I no pas per culpa d'en Martinoy, que quedi clar, doncs del seu sentit de responsabilitat institucional i del seu esperit de servei en sóc testimoni i puc donar fe. Qui mana, doncs? En Quim Monzó ens dóna la resposta: L a Internacional Papanates en el seu conjunt i els del Departament d'Interior en primer terme, com sempre. Que una vegada declarada l'emergència, i aquesta fos posterior a les informacions del Servei Català de Meteorologia que ens avançaven la nevada, el conseller Joan Saura se n'anés a Mallorca a parlar d'estatuts d'autonomia i que quan va ser declarada, el director general d'Emergències i Seguretat Civil, Josep Ramon Mora, se n'anés a casa seva i de retorn a la feina quedés atrapat en el tren, són fets impropis d'un Govern seriós. Tanmateix, aquests d'IC-V es troben com en un pessebre, per la simple raó que fer de caganer no els costa gens ni mica. Si a més a més, pontificar és la seva pràctica, aleshores no és gens estrany que abans demanessin dimissions a dojo i ara hagin suprimit el verb dimitir del seu diccionari d'usos i costums de comunistes reprimits. En Saura haurà estat set anys a l'executiu català i sortirà suspès de l'experiència, mentre nosaltres haurem pagat "el pato". A la pregunta de "qui mana aquí?", la resposta és òbviament que ningú. El país no dóna per més o així sembla si les urnes de veritat el representen. Mala peça al teler.
