Per a Jordi Bertran, membre del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona, la interrupció del servei elèctric durant els dies posteriors a la nevada s'hauria pogut evitar si s'hagués fet un bon manteniment de les torres, de manera que si no s'ha fet, ha estat per "la deixadesa d'algú". De qui és, però, aquesta responsabilitat? "Fecsa no ha fet els deures, però el principal responsable és el departament d'Energia, que és qui hauria d'haver garantit que es complís la normativa i que es fes un manteniment acurat de les torres", explica Bertran, que també opina que, amb la línia de molt alta tensió (MAT), l'apagada s'hauria produït igual, tot i que potser hauria estat més curta.

L'enginyer tècnic recorda que, arran de la gran apagada a Barcelona l'estiu de 2007, la Generalitat va aprovar una llei l'any següent per garantir la qualitat del subministrament elèctric. En aquesta normativa, entre altres coses, s'estableix que la Generalitat ha de supervisar i controlar les instal·lacions de la xarxa de transport i distribució elèctrica situades a Catalunya, a més de tenir potestat per modificar els plans d'inversió de les companyies elèctriques i controlar que aquestes compleixin les seves funcions.

Per a Bertran, però, la Generalitat no ha complert amb el seu paper. La primera responsabilitat és de Fecsa Endesa, explica, perquè no ha fet la feina de manteniment que li pertocava, però el "culpable principal" és la direcció general d'Energia, englobada ara en el Departament d'Economia i Finances (en mans del PSC), per no obligar la companyia a fer un manteniment adequat. "Economia és qui ha de controlar que es faci el manteniment", indica. Segons recorda l'enginyer, a la línia de Banyoles, per exemple, que es va renovar fa relativament poc, hi ha hagut molt poques persones afectades pel tall de llum. En altres casos, en canvi, opina que la companyia elèctrica "no ha fet els deures".

I és que per a ell, sense cap mena de dubte, la falta de manteniment de les torres és el que ha portat a una apagada tan llarga. A això s'hi suma, afegeix, el fet que algunes de les torres caigudes estaven construïdes amb l'anterior normativa, la de 1968, i no amb l'actual, que data de 2008.

Pel que fa a la línia de molt alta tensió (MAT), opina que si ja estigués en funcionament hauria solucionat "molt poc" la situació. Segons Bertran, el subministrament s'hauria pogut restablir abans, és cert, però "les torres que van caure van ser les de mitjana i baixa tensió, i en això no hi influeix la MAT". Així doncs, assenyala que amb la molt alta tensió l'electricitat hauria pogut tornar una mica abans a les llars gironines, però que les torres de mitjana i baixa tensió haurien caigut abans i, per tant, l'apagada hauria tingut lloc igualment.