Màster en electricitat

JOAN FERRER I BERNAT Molts alcaldes de les comarques gironines s'han graduat aquest mes de març en electricitat. Ha estat un curs accelerat d'una setmana. El curs ha estat provocat per una força major a la que pràcticament ningú feia cas, o, almenys, no actuava amb la diligència que caldria esperar en una situació d'emergència o més ben dit, catàstrofe, com han valorat les mateixes companyies elèctriques. La feina d'alcalde és de dedicació plena les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any.

Hi ha feines que quan una persona surt de l'empresa, se'n pot oblidar fins a l'endemà. La d'alcalde, no. L'alcalde és l'autoritat més propera al ciutadà i, en pobles no gaire grans, atén els veïns dia i nit. Quan va marxar la llum, per tant, al primer que van anar a veure els ciutadans va ser al seu alcalde o alcaldessa. Li demanaven explicacions que ell no podia donar perquè la companyia no les oferia ni al mateix President de la Generalitat. Els alcaldes, però, van haver de muntar el seu propi gabinet de crisi i començar a solucionar problemes: viabilitat dels carrers, intentar que els serveis bàsics ?tinguessin subministrament elèctric i començar a demanar, primer, i a exigir, després, que Endesa mogués fitxa. La companyia elèctrica, els primers dies, només deia que era un problema d'alta tensió i que això era competència de Red Eléctrica. Amb això, semblava que ja n'hi havia prou.

Quan Red Eléctrica va solucionar el seu problema, va venir la gran sorpresa: la xarxes de distribució estaven destrossades. Això, ja es podia saber el primer dia, però si ho sabien, s'ho van callar. Els ciutadans cada cop estaven més indignats i els alcaldes i regidors continuaven aguantant el ruixat de queixes i crítiques. La solució sempre era per a l'endemà, tot i que en veu baixa es deia que es trigaria molt més temps a solucionar el problema. Per tant, si la situació era tant greu, no hauria estat millor dir-ho des del principi? Almenys la gent s'hauria pogut planificar millor la poca vida que podia fer.

Aquests dies, en tot cas, ja hem après que estem penjats d'un fil i si el fil es trenca, el món s'acaba. El alcaldes ja tenen el seu particular màster en electricitat. Una experiència que no oblidaran mai i que tots esperen no repetir. Viure sense llum en ple segle XXI és molt i molt complicat. L'únic dubte que tinc és saber si tothom ja ho ha après o alguns encara viuen a les fosques i pensant que s'ha actuat de manera correcta?