No serà aquest un gran (ni petit) article d'opinió directa en el sentit que qui el subscriu exposa una altra personal i transferible visió de la catàstrofe elèctrica que hem viscut els darrers dies; però amb l'esperança que, una vegada llegit, contribueixi a crear opinió, facilito un parell de referències periodístiques sobre com es veu el nostre problema, a escala nacional (espanyola, espanyola). Llegeixin, llegeixin i ja m'ho sabran dir.

Segons l'electrònic El Confidencial el senyor Josep M. Rovira (no confondre amb el director general d'Endesa a Catalunya), en la seva qualitat de vicedegà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, manté, entre altres opinions, que "les línies estan dissenyades segons els reglaments del Ministeri d'Indústria. Aquestes normes no preveuen que en les línies a la vora del mar es formin "maneguets de gel" en els cables, que són els que, a causa del seu pes, poden trencar l'estesa o fer caure les torres" (Incontrovertible: és el que diuen els manuals tècnics). Però segueix dient, i això ja és una opinió discutible, que "és lògic que així sigui, perquè normalment no neva a les platges. La solució, doncs, és reforçar totes les línies, però... això quant val? I qui ho paga? La resposta és: tots. I la gent està disposada a rascar-se la butxaca per solucionar quelcom que passa cada X anys o que potser no torni a passar fins d'aquí a 50 anys?" I molt d'ull, segueix afirmant que "el mateix director general d'Energia de la Generalitat, Agustí Maure, va reconèixer que no s'havia de tocar res, perquè el que s'havia produït és una situació extraordinària".

Per altre costat, el també col·laborador del DdG, el bisbalenc Martí Saballs, en un altre diari del mateix abast ?(?espa?nyol), Expansión, deia fa un parell de dies: "El plantejament que s'ha de fer ara és, suposant que la MAT entrarà en vigor el 2014, si val la pena gastar-se molts més diners per fer a l'Empordà línies i torres com als Pirineus, capaces de suportar nevades humides que poden ocórrer cada 50 anys. Per cert, que ja suporten la tramuntana. Això es com demanar als ciutadans que condueixin un cotxe extremadament segur en lloc d'utilitaris perquè és més fàcil sobreviure en un accident".

Com poden veure, dues personalitats de primera fila, una del camp de l'alta tècnica i l'altra del de la macroeconomia, vénen a pensar el mateix: que santa paciència. (Potser només els faltava recomanar-nos penedir-nos dels nostres pecats per no tornar a irritar l'Olimp). El conseller Castells i el president Montilla pensen el mateix i no gosen dir-nos-ho? Els alcaldes també? I els empresaris i els ciutadans, "idem, eadem, idem", estem d'acord?

Com deia, avui no opino, però no els sembla que amb aquest petit recull tenim ingredients suficients per cuinar un debat? Doncs vinga, fora demagògia, emprem l'aforisme que més ens agradi (menys llàgrimes de cocodril, que cada pal aguanti la seva espelma, menys marejar la perdiu, posar-li el cascabell al gat, agafar el brau per les banyes i a decidir quin model energètic volem: Car i segur o barat i catastròfic. Noir ou rouge.