Un cop a l´esquena dels Bombers

La importància dels Bombers de la Generalitat en la vida diària dels catalans la demostren les estadístiques: 88.000 serveis l'any 2009. Molts d'ells van ser actuacions per petits incidents que a vegades pertorben la nostra vida diària: focs a casa, a les empreses; accidents de trànsit, emergències de tota mena. Però les autoritats van remarcar la necessitat de reconèixer els mèrits d'un cos que fa pocs mesos ha passat el seu pitjor tràngol: l'incendi de l'Horta de Sant Joan

Aplaudiments dempeus a l'Auditori de Girona: les vídues de Ramon Espinet i Jaume Arpa i el germà de Pau Costa rebien la menció honorífica més amarga que mai es pot rebre: la que es concedeix quan algú ha mort en acte de servei. Les dones i el germà de tres de les víctimes del foc d'Horta de Sant Joan, que va acabar amb les vides de cinc efectius del cos de Bombers de la Generalitat, van passar fugaçment per l'escenari i a penes van intercambiar unes paraules amb l'autoritat que els entregava la medalla d'or atorgada als difunts, el conseller d'Interior, Joan Saura. Però la trobada d'ahir es va fer per elles, i també per les famílies de Jordi Moré i David Duaigües, que no van assistir a la jornada d'entrega de medalles d'or com a protesta pel tracte rebut; pel bomber ferit en el mateix servei, Josep Pallàs, i també pels dos pilots d'helicòpter que col·laboraven en l'extinció d'un incendi a les Franqueses del Vallès, José Luís Dacal i Sergi Escobar, i van morir en estavellar-se l'aparell. L'acte, que es celebra anualment i es considera la diada dels Bombers -el patró és el vuit de març- va tenir molt de reivindicació sobre l'entrega d'un cos que es nodreix de vocacions i també de molts voluntaris i en el qual -ho va recordar l'alcaldessa Anna Pagans, tot i que és un detall força obvi- només s'hi pensa quan es crema alguna cosa.
L'amarg llegat del desastre de l'incendi d'Horta de Sant Joan s'ha traduït en millores tècniques i operatives que es començaran a desplegar en la campanya de focs d'aquest estiu, va explicar Saura. El repartiment de medalles de bronze, argent i or als efectius més veterans del cos -en homenatge a la prestació de 20, 25 i 35 anys de servei- i també a volutaris va permetre posar en relleu, però, que el veritable actiu d'aquest cos és l'entrega dels seus efectius, tant dels veterans com dels novells. La veu dels primers es va sentir en la persona del caporal, Josep Sitjà, del parc de Bombers de Girona. Sitjà, amb 30 anys de servei a la Generalitat després d'esdevenir bomber de la Diputació -abans havia estat lampista de la brigada municipal-, va ser l'únic bomber que va parlar i va ser per explicar que "aviat em jubilo, però estic tranquil perquè els joves agafaran el relleu". Uns joves bombers que faran igual que els veterans; jugar-se la vida quan calgui. Sitjà ho va explicar d'una manera més modesta: "Potser ningú no se n'ha adonat, però jo i els meus companys, tots, sempre, hem fet el que hem pogut". Sitjar va rebre una de les nou medalles d'or concedides ahir. També se'n van donar 106 de plata i 265 de bronze.

Esperança Padilla
girona