Un dels factors climatològics més destacats de la comarca empordanesa és el vent dit de la tramuntana. Es tracta d'un corrent d'aire que es dirigeix des d'un nucli d'altes pressions situat a l'Atlàntic nord vers un altre de baixes tensions en el Mediterrani. El corrent es bifurca: un ramal va cap al delta de l'Ebre i un altre pel sud de França i entra a la comarca de l'Alt Empordà. En algunes ocasions port arribar als 100/120 quilòmetres per hora, però s'han registrat casos en què la màxima velocitat registrada ha estat fins a 171 quilòmetres hora. Quan bufa, principalment a l'hivern, la gent es tapa amb una bona bufanda quan surt al carrer ja que es té la sensació que amb el vent fa més fred de la marcada pel termòmetre. A la costa marina no surten les embarcacions, ja que el temporal les exposa a perjudicis i es queden resguardades en el moll.

La primera citació històrica de la tramunana de la que es té coneixement és una expressió del general romà Marco Poncio Caton, en el segle II abans de Crist, que va dir que en aquestes terres "allà, el vent Cercius (que era com l'anomenaven), quan hom parla, emplena la boca, fa caure un home armat i tomba amb una carretera carregada".

En l'Edat Mitjana, quan tota la plana empordanesa estava plena d'aiguamolls, la tramuntana era l'única força natural que sanejava el país contra les febres i les pestes d'aquelles inundacions. Per això es feia la romeria a la muntanya de Recasens, per demanar a la Providència que desencadenés aquell vent sanejadorper netejar l'aire, assecar les basses i salvaguardar de les plantacions, i a la que participava molta gent de diversos pobles de la comarca.

Hi havia uns goigs que deixen "doneu-nos la tramuntana, quan l'haguem de menester".

La processó sortia de l'església de Sant Sebastià, de Figueres, que era la seu de la Confraria de Puríssima Sang, i anava fins la muntanya de Requesens, creuant per Pont de Molins i fins a tocar la Jonquera. La processó durava tres dies: una d'anada i una d'estada a l'església, on encenien un gran foc que es veia de tota la comarca, i un de tornada, en la qual els romeus portaven branques de grèvol. Aquesta processó, segons els historiadors, va començar l'any 1612. Va continuar fins el 1868 en suprimir-se arran de la revolució que va destronar la reina Isabel II.

Havia estat una gran festa de la comarca i havia començat arran d'una epidèmia que hi hagué a Figueres, ocasionada per unes grans inundacions a la comarca provocades pels rius Manol i Muga.

Pel que fa al vent de tramuntana, la seva força ha desencadenat alguns casos curiosos a la comarca. Així, consta que en el 1820 el vent s'emportà la campanya del rellotge de la parròquia de Sant Pere, de Figueres. La campana va foradar la cúpula de l'església i la quarts d'hora va anar a parar a la plaça de l'Ajuntament. En el 1877 s'emportà el pont del ferrocarril que estava en construcció a la via de Colera, en el 1905 tombà alguns vagons a la mateixa estació i en el 1929 va fer volar una part de la coberta de la nova estació de Portbou.

En el 1906 es va fer una exposició de molins de vent al claustre de l'institut de batxiller Ramon Muntaner, de Figueres, organitzat per les empreses figuerenques Brunet i Ubanell, les quals havien començat a fabricar molins de vent a inici d'aquell segle. Constaven de 20, 25, 35 i fins a 42 pales de 6 metres de diàmetre. Els venedors asseguraven als seus compradors que només tindrien una despesa anual de 10 pessetes i que funcionaven fins i tot en dies de tempesta, sense cap perill.

Aquests molins s'instal·laven a força distància dels masos per bombar l'aigua del pou pel servei de la casa, les necessitats del bestiar i el regatge dels horts. Disposaven d'una "raverna" que regulava l'orientació del vent per evitar destrosses temporals de la tramuntana, ja que l'Alt Empordà era considerada la segona comarca de Catalunya amb intensitat de vent. Tenien un gran interès, però aquest aprofitament d'energia va decaure quan començaren a aparèixer els motors d'explosió de benzina.

Els estudis previs sobre la tramuntana es van promoure conjuntament per la companyia Enher i la Politècnica de Girona, en la seva branca experimental. En el mes de desembre del 1981 el Departament d'Indústria de la Generalitat va publicar un llibre blanc sobre l'energia a Catalunya i, tres anys després, entrava en funcionament en el Puig de la Malaveïna, a Garriguella, el primer parc eòlic d'Espanya i el segon d'Europa, amb 5 aerogeneradors, de forma reticular amb una potència total de 120 kW, els quals estaven instal·lats sobre unes torres metàl·liques de 12 metres d'alçada i tenien tres pales de cinc metres de longitud. Funcionaven de maneta totalment automàtica i els molins s'engegaven quan hi havia una força de vent suficient. Es prenien les mesures de velocitat i direcció del vent, ja que unes vegades de fortes ventades s'inclinava també cap a la muntanya de la Mare de Déu del Mont.

Aquesta experiència fou positiva, però va deixar d'explotar-se vuit anys després ja que amb aquestes proves va acordar instal·lar un Parc Eòlic pilot a la muntanya del Pení, a la muntanya de Cadaqués, en considerar que era un lloc més adient per posar-hi aquelles aspes. Era la segona experiència d'aquest tipus que es realitzava a Espanya. Es va inaugurar en el mes d'abril del 1984.

Tot seguit es posaren nous generadors a la zona ?muntanyenca de la comarca, que estaven ubicats als pobles de la Jonquera, Agullana, Cantallops, Capmany, Espolla, Sant Climent Sescebes i Masarac. Actualment és la única zona de desenvolupament prioritari de les comarques gironines que es mantindrà fins a l'any 2015 i els llocs han estat escollits segons el vent, que ha de ser suficient. En un informe oficial es concreta que la tramuntana està considerada com una de les més importants del país pel que fa al seu potencial eòlic.

Quan el vent bufa entre 15 i 25 quilòmetres les pales comencen a girar a 35 r.p.m i quan arriba a 75 es quan treballen en condicions òptimes. La orientació de cada generador s'aconsegueix mitjançant dues turbines reguladores que van muntades a la cua de la maquinària de l'eix perpendicular i fan les funcions d'estabilitzador de l'aerogenerador.

La tramunana de l'Alt ?Empordà, a més de ser un vent tradicional i històric, també ha servit de tema per alguns poetes que li han dedicat molts escrits.