els motors de l´empordà

L'articulista remarca les potencialitats de l'Empordà i la necessitat d'aprofitar-ho des del sector privat i el públic

MAGDA CASAMITJANA He tingut la sort d'assistir a dues presentacions del llibre de Joan Armangué sobre l'Ernest Lluch i l'Empordà. En una de les presentacions, feta a Roses, vaig formar part de la taula que vaig compartir amb els periodistes i que va ser molt interessant per les reflexions que es van produir a l'entorn de la figura de l'Ernest, del paper que darrerament està jugant en Joan Armangué i, sobretot, del què ha de ser l'Empordà en el futur.
Crec que, d'una manera molt simplificada, el que es va dir es podria resumir en la següent frase: "Fem, tots pelgats, el què hàgim de fer per a què L'Empordà no perdi el tren del futur (i no estic parlant del TGV únicament)"
La Nostra comarca té unes connotacions especials: zona d'entrada i sortida, economia diversificada, seixanta -vuit pobles, dues ciutats Figueres, que n'és la capital, i Roses que han de liderar, cada una a a la seva manera, un projecte empordànès basat en la innovació, les bones comunicacions, l'excel·lència en els serveis i la seva descentralització en tot allò que sigui raonable i possible.
També els pobles i les viles han de jugar, cada vegada més, un paper decisiu en la configuración del nostre futur. Aquí el Consell Comarcal ha de ser l'aglutinador de tos els esforços i iniciatives de caire col·lectiu que es vagin produïnt.
Com alcaldessa de Roses tinc molt clar que l'excel·lència a nivell local del meu municipi també afavoreix la consecució d'objectius comarcals; dic això perquè crec que hem de superar localismes mal entesos. M'explico: els responsables municipals tenim com a primera i màxima obligació lluitar per a què els nostres municipis avancin en benestar, riquesa i cohessió social però això no ens ha de fer oblidar que formem part d'una realitat, comarca, que si fem les coses bé es beneficiarà del bon treball als municipis i alhora ens donarà un valor afegit a allò que ja tenim.
És en aquest sentit que crec fermament que la dinàmica de Roses en els darrers dos anys i mig és la correcta pel què acabo de dir : racionalitat, modernitat, transparència en la gestió i projectes engrescadors que ens posaran a Roses en l'espai comarcal, provincial i nacional que li correspon per història i potencialitats.
Hem superat l'etapa grisa dels darrers anys en què vam haver de patir gestors municipals sense visió de futur, tancats en ells mateixos i més preocupats pel seu ego que no pas per l'interès general de la ciutat. I ara els mateixos enlloc de resituar-se s'entesten en la política del NO i en l'anclatge al passat. Aquesta no és la Nostra manera de fer política i per això estem amb els emprenedors i, tots plegats hem aconseguit ser Estació Nàutica i emparaular l'arribada ben gestionada i estable de creuers amb PTOP -aquest darrer un exemple clar de dinàmica econòmica supramunicipal-.
També comptem amb l'ajut inestimable d'emprenedors moderns i punters com és el cas dels propietaris dels Cinemes de Roses que han estat pioners en la implantació del sistema 3-D o dels molts restaurants de la Vila que són un clar exemple de qualitat i empenta.
I no voldria acabar sense expressar un profund agraïment a Ferran Adrià i a Juli Soler per continuar creient en Roses i per oferir-nos ser col·laboradors actius en els seus projectes de present i de futur.
En definitva, l'Alt Empordà necessita de les administracions per a què ens tinguin a la par amb la resta del païs pel que fa a infraestructuras i serveis però això no seria suficiente si no fessim de cada un dels pobles, viles i ciutats un agent actiu per continuar essent un punt de referència per a la resta, de casa i de fora.