L'Esther Pagès i Comelles, amb la valuosa col·laboració d'en Lluís Martínez i de la Maria Velasco, ha fet, i a la xarxa es troba, la Ruta Literària d'en Josep Pous i Pagès, escriptor i polític nascut a Figueres, fill del metge d'Avinyonet de Puigventós i exiliat a conseqüència de la derrota final de la II República Espanyola. Una ruta que, tota ella, se situa a Avinyonet i que té per fonts les obres Per la vida, Quan es fa nosa i Revolta d'en Josep Pous i Pagès. Una iniciativa que val la pena conèixer i agrair, de la qual vaig saber gràcies als meus veïns Jaume Pérez i Roser Bosch, que a Cal Ferrer, antiga residència del metge Pous, viuen, enfront mateix de la plaça que porta el nom de tan il·lustre pròcer de les lletres i de la política catalana.

L'Esther Pagès, resseguint textos d'en Pous i Pagès, es mou pel poble encarant, en primer terme, la tramuntana que, "més furiosa que mai, seguia escombrant el carrer, rebatent-se per les parets, empenyent les obertures, esgarrapant les taulades, xisclant basardosament xemeneia avall com una ànima en pena", fins fer tremolar, segons la llegenda, la pròpia casa del metge Pous, i que, sembla, també fuetejava Can Perot, un altre indret de la ruta, des d'on en Martinet anava a la pedrera o a feinejar a l'olivar, mentre la Xacona espiava la seva arribada, "tot cosint al pas de la porta". D'aquí, l'autora se'n va a Cal Ferrer o Cal Metge, en Josep Pous i Vidal, per saltar a l'estanc de Canielles o Ca l'Estrada, on vivia l'estanquera Caterina, "una de les dones xafarderes del poble" i arribar-se a la sala de ball o casino, "plena de pols i de baf de suor, d'arrossegament de peus, de rialles i de xerrameca", que avui és Can Tanqui-Tanqui, els meus ferrers, fins arribar al Clos del Fossar o cementi vell, avui jardí de la Comanda, on la Quimeta "no pot deslliurar-se de la visió terrible: les veus venjadores la segueixen udolant, els ulls acusadors es baden i acluquen a milers, com el guspirejar d'un incendi".

L'hivern el situa, en Pous i ?Pagès, a l'olivar del Mas d'en ?Terrades mentre les ribes del Manol i els estanyols de Mas Margall el posen en camí de Taravaus sota les fulles dels pollancres, que "xiuxiuejaven somortament", o sota un sol que "fregà la carena de muntanyes" i que deixà "el cel arborat en clarors d'incendi" mentre "les orenetes no paraven de volar i de xisclar". L'hort del metge Pous també té el seu lloc en el llibre Per la vida que ens parla d'en Pau Falgarona i la seva "ufanosa" collita, en els horts del riberal i voltants, com també de Ca la Lluïsa, botiga i hospital o de la carnisseria de la Mariagna o també de Ca la Badona, l'hostal.

L'Esther Pagès ens porta, ?igualment, a Cal Cagó, al rec d'en Pau, la palanca del Rissec, el camí vell de Figueres, Ca l'Esperó o d'en Cabreta, personatge d'en Pous i Pagès, però sorprèn que no tracti sobre un dels fets millor guardats que Avinyonet de Puigventós succeiren i que tingué per escenari casa nostra, enfront mateix del Cal Ferrer o Cal Metge Pous, i que recull Maria Àngels Bosch Castelló en la seva tesi doctoral Josep Pous i Pagès. Antiindustrialisme i valors gentry, dirigida pel Joaquim Molas, que donà peu a l'obra Pous i Pagès. Vida i Obra, editada per l'Institut d'Estudis Empordanesos.

La doctora Bosch Castelló, en l'acurat estudi de l'obra literària d'en Pous i Pagès, en concret de les seves obres de teatre, no passa per alt l'anomenada L'endemà de bodes, "la més popular i la menys llibresca de les primeres obres" de l'escriptor empordanès, segons el seu parer. Aquesta obra de teatre "té -com diu l'autora- un punt de partida real en un matrimoni d'Avinyonet, veïns de casa dels Pous, força feliç, del qual es deia que s'havien casat enganyats", citant Josep Puig, que fou, conjuntament amb en Joan Trayter, qui m'aconseguí un exemplar d'una tirada de cent, de quan fou escrita.

L'endemà de bodes té un argument molt simple i l'acció passa, diu Bosch Castelló, en una masia de l'Empordà que no és altra que la número 2 del carrer Llers, casa nostra. Una vídua ha de fer un casament per pagar deutes a un creditor, el seu cunyat, que tot ho planeja en el seu afany de disposar dels diners que li deuen, però s'equivoca del tot: el nuvi és un pare, al qual acompanya el seu fill, que també està arruïnat i es pensa que el casament els solucionarà la vida. En Cinto i la Pepa es casen, però mentre descobreixen el mutu engany, els seus fills, la Roseta i en Rafael, s'enamoren i són ells els que passen junts la nit mentre els seus progenitors fan la descoberta i l'usurer no en veu ni cinc. El casori, celebrat a l'església de Sant Esteve, fracassa perquè no té altra explicació que l'econòmica, però qui se n'alegra són els fills. En Pous i Pagès, l'autor, va seguir molt de prop tots els fets, inclosos crits i plors, i, degudament ambientats com a drama rural, els reconvertí en una obra de teatre que a Barcelona fou presentada. En l'històric de la propietat de casa nostra a Avinyonet de Puigventós es fàcil d'identificar el temps i les persones, i, per tant, confirmar.

En Pous i Pagès, doncs, no només retratà literàriament retalls d'Avinyonet de Puigventós, on passà llargues temporades, sinó que tota una obra seva, en aquest cas de teatre, s'inspirà i relatà un succés passat a menys de deu metres de casa del seu pare, el metge del poble, el doctor Pous. A la ruta literària, excel·lent, de l'Esther Pagès i Comelles li manca ni més ni menys que el seu plat fort: l'escenari sencer d'una de les principals obres de teatre de qui homenatjat es troba.