dissabte Port de Palamós

Una davallada del 50% de mercaderies al port de Palamós no és cap minúcia. Les dades aportades per Ports de la Generalitat situen la caiguda de moviments, durant el 2009, en un percentatge insòlit en els darrers anys. Els mercants només van moure 173 mil tones de mercaderies.

Sortosament, l´Estat no va fer cas dels empresaris que demanaven més activitat duanera (un PIF) a Palamós. Potser hauria passat el mateix que amb el PIF de l´aeroport que, després d´anys de demanar-lo, s´està morint per inactivitat.

diumenge La sort de Begur

Begur continua sent un dels municipis que encara tenen problemes de cobertura de TDT, tot i que els propers dies a Catalunya ja no quedarà ni un sol centre emissor analògic en funcionament. Diu la Generalitat que el problema de Begur el resoldrà en pocs dies. Particularment trobo que a Begur tenen sort: no poden ni tenir la temptació de mirar la tele. Tot això que s'estalvien. Seria una sort que a casa no arribés la TV.

Trobo increïble la diligència i celeritat amb què s´ha portat això de la conversió d´analògic a digital. Les administracions hi han abocat un munt de diners i recursos. Ha estat d´una eficàcia insòlita en aquest país. Si les administracions fossin tan eficaces i apassionades amb els problemes del país, un altre gall ens cantaria.

dilluns és viable

Havien sorgit molts rumors sobre la quantitat de treballadors que hauria de fer fora Caixa Girona per ser viable. Doncs resulta que no serà així. El pla de negoci d´aquesta entitat només pretén tancar 15 oficines (la majoria fora de les comarques de Girona) i retallar la plantilla en només un 5% del personal. I en tots dos casos dic «només» perquè la retallada en cas que s'hagués fusionat amb Manlleu, Sabadell i Terrassa, s´hauria multiplicat per 6 o per 7.

Fins ara era difícil trobar cap argument tangible a favor o en contra de la fusió. Ara ja en tenim un d´irrefutable: sense fusió de moment es mantenen llocs de treball i no s´omple encara més la vergonyosa bossa de prejubilats de 50 anys pagats per tots.

dimarts tauleta de nit

Diu el conseller Antoni Castells que vigilaran si Caixa Girona se'n pot sortir, després que l´entitat hagi decidit caminar sola, tot i que el conseller està convençut que necessitava els diners del FROB per recapitalitzar-se.

Li he preguntat al Castells si no els agrada massa el pas que ha fet Caixa Girona. La resposta ha estat: «el que no m´agrada ho deixo damunt la tauleta de nit i l´endemà ho torno a agafar». I com a conseller li agrada?, insisteixo. «Com a conseller li he de dir el que li he dit», em talla.

Intueixo que Castell té la tauleta de nit més gran de Catalunya.

dimecres sant feliu de guíxols

Tots per Sant Feliu ha sortit finalment de l´armari per mostrar el que realment pretenia quan va abandonar el govern capitanejat pels socialistes. Simplement volia fer-se amb l´alcaldia. La resta són excuses de mal pagador. No dic pas que no sigui lícit, sempre que l´aritmètica democràtica ho permeti. Senzillament costa de comprendre que, a 14 mesos de les eleccions, decideixin donar aquest pas.

En poc més d´un any es passaran més temps intentant aterrar que no pas gestionant els problemes de Sant Feliu. Els pactes de govern haurien de ser contractes de quatre anys que penalitzessin l´incompliment. Les mocions de censura, si no estan molt justificades, són massa temptadores per a aquells que anhelen poder.

Dijous yolanda

Recordo que quan fa tres anys em van explicar aquest tema, vaig pensar que per la via judicial la UGT mai se´n sortiria. Sortosament em vaig equivocar. Em refereixo a l´acusació que una cambrera de l´antic restaurant Taco-Taco de Girona va fer contra l´encarregat de l´establiment. El va denunciar assegurant que l´home li havia dit que si volia continuar treballant havia d´avortar. La noia estava d´un mes. No va interrompre l'embaràs, i la van fer fora.

Ara un jutjat penal ha donat total credibilitat al relat de la Yolanda i ha condemnat a un any i mig de presó l´encarregat de la tasca. L´home no entrarà a la garjola, però aquesta sentència és realment exemplificant i un avís molt transcendent a qui es pensi que manar a la feina li dóna el dret feudal a decidir sobre la vida dels subordinats.

Divendres «made in xina»

He comprat una preciosa mona de xocolata en una pastisseria de Girona però fabricada a Olot. Una mona d´aspecte deliciós que porta l´etiqueta de garantia del CCPAE, el consell català de la producció agrària ecològica.

La mona porta sucre de canya, mantega de cacau? Tots els productes contrastats. La sorpresa ha estat monumental quan l´hem començat a menjar? per no dir escopir. La mona tenia un gust insuportable de petroli, com si passéssim la llengua per damunt d'una mànega d'un sortidor de gasolina. Després d´investigar-la, resulta que tota la xocolata estava impregnada del gust d´uns ninots made in Xina que l´han contaminant de dalt a baix. Cal que una mona feta a Olot incorpori ninots fets a la Xina? Realment cal?