La Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha publicat una guia amb recomenacions que tenen l'objectiu d'orientar els governs locals en la gestió dels cementiris tenint en compte la creixent pluralitat de confessions religioses a causa, bàsicament, de la immigació. La recomenació 2 de la guia demana que "no es creïn amb fons públics cementiris separats per confessions religioses", tot i que "l'existència d'aquests cementiris seria legal". En canvi, l'administració pública catalana insta els ajuntaments a "atendre" la petició de parcel·les a l'interior dels cementiris "en el marc d'un únic cementiri públic compartit, sempre que sigui possible" (número 3). En aquest sentit, defensen que aquestes parcel·les "es creïn a l'interior dels cementiris municipals existents o bé que es valori la possibilitat de crear parcel·les d'àmbit supralocal mancomunades, en forma de consorci, en el cas de les comarques o zones on n'hi hagi una demanda creixent" (4).
L'administració expressa, amb tres arguments, el perquè descarten els cementiris específics: el "progrés social"; la convivència de diferents confessions en un espai amb gestió civil, i evitar el "rebuig social" cap a uns determinats col·lectius. La guia, titulada Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l'àmbit dels cementiris, creu que és "convenient" que les parcel·les "siguin de titularitat pública, i les ha de gestionar l'administració local, en coordinació amb les diferents confessions religioses" (5). La legislació explicita el dret de les comunitats islàmiques (Comissió Islàmica d'Espanya) i jueves (Federació de Comunitats Israelites d'Espanya) a disposar de parcel·les. Tot i que la resta de confessions no tenen una norma específica, Afers Religiosos demana "considerar" i "valorar" les sol·licituds (6). Cal, també, que una petició es realitzi formalment i preferible que, en el cas que sigui així, que es fagi"consensuada" amb les comunitats locals (7).
