La contaminació per ozó troposfèric al conjunt d'Europa va disminuir durant l'estiu de 2009 respecte al de 1997, segons un informe de l'Agència Europea de Medi Ambient. Tot i això, l'àrea mediterrània, incloent-hi les comarques gironines, és una de les que més vegades va superar el llindar establert per a la protecció de la salut humana a llarg termini: entre abril i setembre de l'any passat es van superar els indicadors durant més de 25 dies a tot el territori gironí, excepte a la zona nord del cap de Creus.

Habitualment, els episodis en què es detecta un elevat nivell d'ozó solen tenir lloc quan el temps és humit i assolellat. I és que la concentració d'ozó depèn, molt sovint, de les condicions meteorològiques: els principals episodis de concentració d'ozó solen tenir lloc en les zones amb una alta pressió atmosfèrica. Aquestes condicions atmosfèriques estancades signifiquen que les emissions dels precusors d'ozó es dispersen poc a poc a l'atmosfera, de manera que les reaccions químiques porten a formar la concentració d'ozó.

La reducció a Europa, però, no és una tendència nova. Durant els estius de 2007 i 2008, a tot el continent, van superar el llindar un 20% de les estacions de control, mentre que l'estiu de 1997 ho havien fet el 33%. A més, també s'ha detectat que aquesta superació dels llindars està cada cop més concentrada, mentre que anys enrere es donava a tot Europa. El passat estiu, l'ozó troposfèric no va superar els límits al nord d'Europa, mentre que els indicadors es van superar bàsicament a Bèlgica, Grècia, Itàlia i Portugal.

D'altra banda, la superació dels llindars més elevats es va produir només en 39 ocasions a països diferents, entre els quals es trobava Espanya. I, de fet, en el nostre Estat és on més es va superar el llindar establert per a la protecció de la salut humana a llarg termini: concretament, 175 vegades, mentre que a Islàndia només es va superar dues vegades.

L'anàlisi europeu detecta, clarament, que la superació dels llindars es dóna, freqüentment, en l'àrea mediterrània. De fet, al sud d'Europa, l'any 2003 va ser quan es van superar el màxim de llindars, mentre que entre 2004 i 2005 va tornar als límits habituals. A partir de llavors, els nivells d'ozó dels anys 2007, 2008 i 2009 es van situar entre els més baixos de la dècada.

A les comarques gironines, igual que pràcticament al conjunt de Catalunya, el llindar per a la protecció de la salut humana a llarg termini es va superar durant més de 25 dies. El mateix va succeir a la costa mediterrània francesa i el nord d'Itàlia, a banda de diversos països del centre i l'est d'Europa. El mateix va succeir al centre de Portugal i també a Castella-la Manxa. En canvi, a tot el nord d'Europa (des dels països nòrdics fins a Gran Bretanya, passant per bona part d'Alemanya, França i Bèlgica) els nivells es van superar en rares ocasions. Això sí, l'excepció a les comarques gironines és el nord del cap de Creus, on no es van superar cap dia els nivells d'ozó recomanable.

Any rere any, la distribució espacial de les zones on se superen els llindars acostumen a ser els mateixos: el sud i el centre d'Europa, bàsicament. En canvi, els països bàltics, Escandinàvia i l'Europa més occidental és on els nivells són més baixos.