Fa uns dies ens deixava per sempre el cineasta i poeta luso-català Josa Maria Nunes, membre destacat de l'Escola de cinema de Barcelona, un col·lectiu nascut a mitjan de la dècada dels anys 60 i que el formaven directors com Camino, Pere Portavella, Joaquim Jordà, Gonzalo Suarez o Jacint Estevan, entre altres. Era un moviment cultural artístic cinematogràfic afí i proper a la Nouvelle Vague francesa i al Free Cinema Britànic.

La filmografia del director portuguès està formada per 13 títols, pel·lícules totalment desconegudes pel gran públic. Fins i tot diria que tan sols una minoria de cinèfils, coneixem la seva obra o part d'ella, ja que era difícil de veure en els circuits comercials de distribució de pel·lícules. Entre elles cal destacar: Noches de vino tinto, Biotaxia i No dispares contra mi. Fa tan sols un dies s'estrenava als cinemes Alexandra de Barcelona la seva darrera obra, Res Publica, i vaig tenir la sort de poder ser present a l'estrena i veure la seva pel·lícula i escoltar la presentació del mateix director present a la sala. Era ja un espectacle, veure i escoltar com argumentava amb passió la seva cinematografia, sempre amb un to irònic i d'humor, treien una mica de solemnitat i dramatisme de la seva obra.

L'amistat, la solitud, l'amor i la mort formàvem sempre part dels arguments dels seus films, sempre protagonitzats per l'actor fetitxe José María Blanco, com demostra a les tres darreres pel·lícules que semblen que formin part d'una trilogia : Amigogima, A la Soledad i Res Publica. Amb un pressupost minse, el cinema de Nunes era pràcticament artesanal, radicalment oposat als canons establers, sense fer cap mena de concessió a l'anomenat cinema comercial. La seva darrera obra pòstuma ha esta produïda pel riudellotenc Lluís Valentí, amic i productor de Nunes, i els membres de l'equip tècnic de so, imatge i fotografia, també eren selvatans, de Blanes. El teatre de Palafolls, els carrers de Riudellots i el popular restaurant Bar Bodega José, de Blanes, són part dels espais i escenaris que podem veure a Res Pública. El món del cinema i el món de la cultura perd un gran director, un gran intel·lectual i el més important una gran persona. La gent de Blanes que el va tractar treballant amb ell, perden a més, un amic, un mestre i un referent.