m'assabentava fa un parell de setmanes (abans que la neu i l'apagada es convertissin en protagonistes mediàtics absoluts) del rebuig que genera en alguns partits de l'oposició a l'Ajuntament de Lloret de Mar l'increment d'un 17% en les obres del teatre.

Unes obres que, en principi, havien de finalitzar l'any 2008, però que els incompliments de l'empresa adjudicatària i algunes dificultats en el finançament han propiciat que, tot just enguany, s'hagi entrat en la fase final del projecte. Un projecte pressupostat inicialment en 3.340.375 euros i que diverses modificacions faran arribar al llindar dels 4.000.000 d'euros.

Dono per suposat que els qui governen estan fent les coses amb la millor voluntat i eficàcia possible. També, que la oposició, com li pertoca, en fa el control que la dinàmica democràtica exigeix. Però, hem permeto recordar a tots plegats que en aquests tipus d'equipaments, com menys confrontació i més consens es generen, millors acostumen a ésser els resultats finals.

Ara que hi sou a temps construïu el millor teatre possible! Sense escatimar res. Un teatre per a 50 o 100 anys! Amb acabats que permetin les millors prestacions possibles i que no obliguin a reparar, renovar i modificar coses cada quatre dies. Apreneu del que, no fa ni deu anys, va succeir a quatre passes, a Blanes.

Aquí tenim un teatre fora del lloc consensuat inicialment per tots els partits i amb importants dèficits derivats d'aquesta ubicació. Una ubicació amb què es va rompre el consens, primant els interessos d'uns quants abans que els de tots els blanencs i de l'art srtictu sensu.

D'ella es deriven les mancances que té el teatre i que patirem els seus usuaris durant molts anys: les dificultats per l'accés de materials i escenografies, els incomodes i poc versàtils seients, un escenari limitat, gairebé, sense laterals, etc. El veritable debat, però, en temps de crisi i d'arques públiques sota mínims, potser sigui una altre: si el conglomerat urbà de 80.000 habitants que sumen Blanes i Lloret, dues viles separades per a penes cinc quilometres, es pot permetre el luxe de seguir duplicant i mantenint alguns dels nous i futurs equipaments.