L'Església catòlica està sacsejada pels casos de pederàstia difosos en els darrers mesos per diferents mitjans de comunicació i que culpabilitzen capellans i religiosos a Irlanda, Alemanya i els EUA, d'entre altres països. Benet XVI, que ha rebut el suport de l'Església (públicament, en la missa de Pasqua amb unes paraules del cardenal Ángelo Sodano), va divulgar una carta pastoral adreçada als fidels irlandesos, firmada el 19 de març, en què mostrava "commoció profunda" pels casos d'abús infantil i explicava que els culpables haurien de respondre "davant de Déu i dels tribunals". També deixa per escrit unes directrius per prevenir i castigar aquest tipus de conductes. El Bisbat de Girona ha raonat que "el Papa, de manera clara i explícita, s'ha adreçat a tota l'Església per mitjà de la carta a l'Esglesia d'Irlanda i altres reflexions. Amb comunió amb ell, compartim la seva actitud i ens adherim a les seves disposicions".
Com afectaran aquests casos la imatge de la institució? A la diòcesi de Girona hi ha coincidència que l'Església pot quedar tocada però, alhora, hi ha lectura de futur i ?reivindicació de la tasca que fan persones i moviments. El rector de la parròquia de Sant Cugat de Salt, Fèlix Mussoll, explica que "els fets, inconseqüents i tràgics, que han sortit a la llum els darrers dies, i que ja fa anys que cuegen, no ajuden gens a tenir una bona imatge de l'estructura eclesiàstica, ja malmesa per altres costats, sobretot pel corrent integrista i ultraconservador que busca el dogmatisme i el poder sobre les consciències". I afegeix que "sort que, en l'Església, hi ha nombrosos grups i comunitats, religiosos, parroquials, diocesans... que van treballant en la línia de l'Evangeli".
El rector de la parròquia de Santa Maria de la Jonquera, Eduard Vivas, coincideix en aquest darrer aspecte en recordar l'"exemplaritat" de moltíssimes persones que desenvolupen una tasca de servei cap als desafavorits. També el rector de Santa Maria de Blanes, Enric Roura: "La imatge mediàtica de l'Església ja està molt malmesa i gairebé no es pot malmetre més. Ara bé, a part d'això, subsisteix la imatge de l'Església de base, la de les parròquies o comunitats que la gent té més a prop. Aquesta imatge és la que molta gent prefereix perquè és molt millor que la que apareix en els mitjans. I, curiosament, quasi mai no hi passa res d'allò que denuncien els mitjans". Eduard Vivas pensa que hi ha "sentit de calúmnia" en les informacions difoses. Àngel Caldas, capellà i doctor en dret canònic, destaca la reacció del Papa: "El mal sempre fa mal. Tot mal. L'anàlisi que en fa el Papa Benet XVl en al seva Carta als Catòlics d'Irlanda és exhaustiva, serena, justa i esperançadora".
El rector de les parròquies de Sant Pere i la Sagrada Família de Figueres, Josep Taberner, raona que l'afectació final "dependrà de la reacció dels que tenen la més alta responsabilitat dins la institució. Si sols hi ha silencis, excuses i amagar el cap sota l'ala, certament tindrà repercussions negatives. Si, per contra, hi ha una resposta adequada de condemna, de fer pagar segons la justícia humana i de replantejar tot el que fa referència a la moral sexual, pot sortir-ne renovada. Aquesta segona actitud, crec, és la més evangèlica i la més humana".
Més enllà de la diòcesi, l'Abadia de Montserrat ha argumentat que "l'Església sofreix i s'identifica amb les víctimes de tota mena de maldat i especialment dels qui pateixen pels pecats dels cristians, però no es confon amb aquests pecats sinó que els assenyala i crida a la conversió i a la reparació". Joan Surroca, educador i membre de moviments cristians progressistes, creu que la crisi "afectarà positivament. Ajudarà a no confondre més el missatge amb el missatger".
Credibilitat guanyada
Una de les conseqüències podria ser una pèrdua de credibilitat de l'acció social de l'Església? El delegat d'Ensenyament del Bisbat de Girona, Pere Micaló, argumenta que "la vertadera Església de Jesucrist, la del Vaticà II, l'Església Poble de Déu, és la que es guanya cada dia la confiança de moltes persones necessitades, a través de menjadors socials, serveis d'atenció domiciliària, voluntariat... i tot això de manera gratuïta". I afegeix que "certament que té la cara més humana de pecat i d'injustícia, però també cal veure-hi la dimensió de denúncia, de justícia social. A vegades , també és cert, potser massa tímida. Sovint fan més remor mediàtica els casos de què parlàvem abans -tot i ser molt greus- que no pas la feina callada de milers de persones a casa nostra que ajuden a qui més ho necessita i que pateixen perquè no arriben a poder fer tot el bé que voldrien fer".
Un raonament semblant al que dóna Piua Salvatella, del Col.lectiu de Dones en l'Església de Girona, i l'Abadia de Montserrat. Salvatella comenta que "l'Església té gran quantitat de persones a missions fent un bon servei. Em sembla que aquestes persones (amb la pena a dins, per l'actuació de la jerarquia), seguiran treballant en tota la bona feina que hi fan: estar al costat de la gent pobra i marginada, oferint accés a formació, ajudant els malalts, i donant un bon testimoni de Crist".
Des de l'abadia de Montserrat s'expressa que "les persones adultes saben distingir, sobretot quan es tracta de realitats molt properes, entre les institucions i el comportament d'alguns dels seus membres". Eduard Vivas, relacionant, recorda el "prestigi" de Càritas que ha mantingut en la crisi econòmica i l'ajuda que donen les parròquies. Pere Boadas, vinculat a grups cristians, defensa la possibilitat que "afecti més entre les persones no creients que no pas els que ho són".
Desvinculació del celibat
Les fonts consultades desvinculen la pederàstia del celibat. Enric Roura expressa que "el celibat no té res a veure amb el trastorn de la pederàstia. Ara bé, cal recordar que el celibat obligatori dels clergues és una llei eclesiàstica que tal com es va posar també un dia es podria treure. Arribarà un dia en què el celibat serà opcional i penso que aquell dia l'Església serà més evangèlica". Josep Taberner comenta que "possiblement un replantejament del celibat no sigui la solució al tema de la pederàstia (també entre aquests hi ha persones casades, pares, mestres,...). Però, certament, ha arribat el moment de revisar-lo".
L'Abadia de Montserrat argumenta que, "des d'instàncies ben diferents, de dins i fora de l'Església (per exemple, psiquiatres no creients), s'ha deixat clar que el celibat dels preveres i religiosos no té a veure amb les causes de la pederàstia". Perquè, "si hi tingués relació, ¿com s'explicarien els casos molt més nombrosos de pederastes que no són cèlibes?". I incideixen que davant "la insistència en el tema del celibat, sorgeix la pregunta: ¿per què aquesta mania a desacreditar-lo?". "¿És que molesta que algú faci lliurement una opció que pot posar en qüestió certs llocs comuns?". Joan Surroca pensa, respecte a aquest tema, en futur pròxim: "Aviat es revisarà la funció de les vides consagrades".
