a qualitat elèctrica que subministren les companyies elèctriques depèn de diversos factors: depèn de la continuïtat del servei (que no hi hagi apagades), de la qualitat elèctrica, i de l´atenció al client. Així, la qualitat té a veure amb la forma de l´ona (ha de ser sinusoïdal, no quadrada, ni amb ziga-zaga), no ha de tenir microtalls, i ha de tenir els mínims de talls programats i imprevistos. Aquests poden ser per causes pròpies, deguts a tercers, i a factors de força major, entre els que s´inclouen els deguts a les nevades, als llamps i al vent. La qualitat depèn també de l´atenció al client, bé sigui per nous subministraments (obres, pressupostos i noves altes), a l´atenció davant incidències (queixes i reclamacions), i als efectes deguts al no pagament (talls i reconnexions). Tot això ho defineix bé la llei de qualitat elèctrica de la Generalitat. L´objectiu de la llei és el de millorar la qualitat elèctrica a Catalunya. Però, molt més important, es fixen objectius de millora de les xarxes que permetin bons índexs de qualitat i millor seguretat elèctrica. Per exemple garanteix que tots els clients estiguin alimentats per més d´una subestació. En el cas de zona urbana cada subestació estarà connectada amb la seva veïna, garantint que la potència d´una pugui alimentar-ne dues de contigües. La llei preveu també que les noves subestacions tinguin transformadors de reserva pel 30% de la potència total de la instal·lació. També hauran de tenir espai reservat per subestacions mòbils d´urgència. Les empreses tenien dos anys per adaptar-se a la nova llei de 23 de desembre de 2008.

La llei defineix molt bé el temps màxim d´interrupció segons les zones. Per a la zona urbana (de més de 20.000 usuaris), el temps d´interrupció màxima pel 90% dels afectats és de 2 hores, per una zona semiurbana (entre 2.000 i 20.000 usuaris) serà de 4 hores i per la zona rural (entre 200 i 2.000 usuaris) serà de 6 hores. Aquí s´exclouen les avaries de força major i les causades per tercers.

A part del que defineix la llei com a temps màxim d´interrupció, obliga a les companyies a tenir aparells de mesura a totes les subestacions que envien les dades al departament d´energia de la Generalitat. Així es pot saber el temps acumulat de les interrupcions elèctriques de cada àrea. Aquest temps s´anomena Tiepi (temps d´interrupció equivalent de la potència instal·lada) i el va crear el ministeri d´indústria en el RD1955/2000. Segons aquest decret, per a cada zona es defineix el temps Tiepi límit següent:

Cal dir que el temps total d´interrupció és la suma del temps programat per l´empresa per fer reparacions i per l´imprevist. Alhora aquest temps imprevist pot ser degut a tercers,a imprevistos de la xarxa, o a elements de força major.

Només el temps imprevist a la xarxa dóna com a resultat un abonament per part de la companyia elèctrica al consumidor. La diferència entre el Tiepi de cada usuari i el definit com a límit pel ministeri, la companyia el pagarà a raó de 5 vegades el preu de la tarifa de kWh amb un màxim del 10% de la facturació anual.

Per tenir un valor de referència, el Tiepi de Catalunya a l´any 2008 va ser d´1,37 h, el de la Comunitat de Madrid d´1,26 h, el d´Andalusia de 3,00 h, el de Melilla de 8,60 h, el de Cantàbria 1,16 h.,...el d´Holanda 0,45 h., el d´Itàlia 3,51 h., el de França 3,52 h., el d´Alemanya 0,51 h.,... El valor depèn molt de la zona rural de muntanya.

El Tiepi a Catalunya ha evolucionat molt des de les 4,64 hores de l´any 2001 fins a les 1,37 hores de l´any 2008, una baixada del 70%.

Durant la nevada Fecsa Endesa va dir que la qualitat elèctrica de Girona era millor que la de Madrid. No especificava si el valor era el de les províncies o el de les capitals. El valor Tiepi imprevist de Girona capital a l´any 2009 ha estat de 0,31 hores.

Veient els valors Tiepi de tots els municipis de les comarques de Girona que tenen Fecsa-Endesa com a companyia, pocs municipis incompleixen el límit del ministeri. A l´Alt Empordà no compleix Sant Miquel de Fluvià. Al Baix Empordà no compleixen els límits a Colomers, a Jafre, a la Tallada i a Verges. Al Gironès i a la Garrotxa no es supera en cap municipi. A La Selva el límit es supera a Riells i Viabrea. Al Pla de l´Estany el municipi amb Tiepi superior al límit és Palol de Revardit, tot i que en la comarca la majoria del subministrament el fan altres empreses. Al Ripollès els municipis afectats pel Tiepi superat són Camprodon, Molló i Pardines. Finalment a la Cerdanya no hi ha cap municipi d´Endesa que incompleixi el Tiepi. Per tant, la distribució d´Endesa no ha complert els límits d´interrupció del valor Tiepi marcats pel ministeri en 10 municipis dels 170 que té la companyia.

A la vista de les dades tothom pot treure la seva conclusió sobre si Endesa fa el manteniment de forma correcta o no. La llei de qualitat elèctrica de Catalunya l´obliga a donar millor servei. A primera vista a mi no em sembla un mal servei, tot i que els pobles que han estat amb 4, 5, 6 o 8 hores sense llum durant el 2009 no deuen pensar el mateix. Les comarques de Girona tenen la població molt dispersa i és més difícil no tenir incidents que no pas en les àrees urbanes. Per referència, el valor Tiepi imprevist de tot Catalunya l´any 2009 va ser de 1,00 hores, mentre que el de les comarques de Girona va ser de 0,913 h. Aquests valors són comparables als de països moderns. Estic convençut que en els propers anys, gràcies a la nova llei de qualitat, aquests valors encara aniran millorant.