Actual president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, vol revalidar el càrrec la primera vegada que en unes eleccions d'aquesta delegació hi concorren dues candidatures.

No és millor donar pas a nova gent? Ja sap, per allò de canviar una mica.

Sóc de la ferma opinió que en llocs de representació com la direcció del Col·legi d'Arquitectes és molt positiu la pluralitat i el periòdic relleu dels seus membres. Jo fa un any i mig que sóc president de la Demarcació de Girona del COAC, per tant, no fa massa temps que s'han produït canvis, i els projectes, i més en el món de l'arquitectura, necessiten un cert temps.

O és que li han quedat coses per fer aquests anys?

Portem uns dos anys molt complicats en els quals hem hagut d'adaptar l'entitat col·legial a una realitat radicalment oposada a l'existent (igual que molts companys ho han hagut de fer als seus estudis). Això ha significat una reestructuració total de la Demarcació amb una reducció a més de la meitat dels seus recursos, cosa que no ha estat fàcil i ha suposat més d'una incomoditat, menys activitat i certa limitació del servei. Ara tenim un col·legi més lleuger i més flexible; un bon punt de partida per regenerar l'òptim teixit col·legial i encarar qualsevol nova realitat d'aquest nostre col·legi català.

Si torna a sortir elegit, quin serà el seu principal objectiu?

Crec que un dels principals objectius ha de ser potenciar la difusió de l'arquitectura de qualitat, aproximant el seu llenguatge a la gent i ratificant el nostre compromís a la societat. Si continuem, esmerçarem esforços en aquest sentit, millorant la resposta a la realitat diversa dels arquitectes i facilitant la seva tasca professional.

Per què creu que no és vàlida la candidatura de Joan Torner?

No crec en absolut que no sigui vàlida la candidatura d'en Joan. Per sort, són molts els companys capaços de dirigir la Demarcació i en aquest cas entre dos candidatures, ja se sap, nosaltres tenim l'experiència i ells són l'aire fresc.

Els arquitectes sempre viuen bé, amb crisi o sense?

És un temps complicat i molta gent té problemes. Els arquitectes també.

Quina obra arquitectònica li hauria agradat projectar?

La capella de Ronchamp de Le Corbusier. Penso que es una obra d'un extrem equilibri, entre el medi, l'ús, el paisatge, els sistemes constructius, la història i especialment els sentits, la llum, la sonoritat, l'eteri i el tangible.

I quina enderrocaria ràpidament si pogués?

Unes quantes, per insalubres, per mal construïdes, per lletges.

Quedarà bé un pavelló a la Devesa de Girona?

Espais de la dimensió i magnificència com la Devesa de Girona poden incorporar perfectament un equipament de la dimensió del pavelló com el fins ara plantejat. I pot inferir-li un valor afegit, per la qualitat d'objecte arquitectònic que dialogui necessàriament amb l'entorn magnífic.

Quanta culpa tenen els arquitectes de l'actual imatge de bona part de la Costa Brava?

Tenim tendència a parlar malament de la Costa Brava emparant-nos en aquelles imatges en blanc i negre. No defugim de l'esperit crític, però valorem-ne també tot allò que des dels ajuntaments democràtics ha suposat de reducció de terreny construïble o d'enderroc d'edificacions agressives. I valorem-ne l'àmplia protecció d'espais d'interès natural i paisatgístic, els Aiguamolls, el cap de Creus, camins de ronda... Seguim tenint una Costa Brava magnífica i, d'això, els arquitectes en tenim part de culpa.