Aquests dies projecten el remake de Furia de Titanes, on es fan paleses les debilitats humanes i divines. L'amor, el poder i la venjança són sens dubte tres dels sentiments que mouen els fils de la humanitat. El cinisme afegiria que ben utilitzats poden donar molt de rendiment mediàtic en qualsevol conflicte, especialment ara que les audiències lluny d'aprofundir en els perquès de tot plegat es conformen amb pinzellades impactants que capten l'atenció.

En la versió de 1981, Zeus castiga Calibos a convertir-se en un ridícul mortal i a patir una enorme deformitat per les seves accions i arrogància governant Les deus de la lluna. Calibos es veu obligat a viure en un pantà fangós allunyat de la resta de la humanitat. Aquest fet trunca les seves expectatives de governar Jopa i Fenícia i de casar-se amb la princesa Andròmeda. Així que farà qualsevol cosa per venjar-se de la princesa.

I la història es repeteix. En les darreres eleccions municipals vàrem assistir al dalt a baix d'ERC de Blanes en contra del que la seva presència mediàtica feia suposar. Uns mesos més tard, l'exportaveu d'ERC perdia l'escó de diputat al Congrés com a resposta a les seves actuacions parlamentàries. I des d'aleshores les intervencions d'en Joan Puig han estat al servei d'un govern municipal amenaçat per les seves pròpies debilitats i manca de projecte. Bé influint l'alcalde, cantant-li a cau d'orella; bé donant instruccions via Internet a l'actual portaveu en els plens municipals, o bé apareixent en els mitjans sembrant ombres i difonent mentides sobre el subjecte de la seva venjança.

Així doncs, no ens ha de sorprendre que les intervencions públiques d'en Joan Puig es multipliquin a mesura que les properes eleccions municipals s'acostin. És fàcil reconèixer la seva estratègia, ja que és la que ha vingut practicant en els darrers anys. D'una banda, atribuir a ERC qualsevol mèrit propi o aliè, i de l'altra, focalitzar tots els mals del poble en la figura d'Andròmeda.