LA TALLADA | XAVIER PI/ACN
La superfície de conreu de la colza s'ha doblat durant la darrera campanya a les comarques gironines i ja arriba fins a les 2.000 hectàrees. El gra d'aquesta planta, caracteritzada per omplir de caps grocs els camps, es destina fonamentalment a la producció d'oli i biodièsel, tot i que també pot servir per fer-ne farratge per als animals. El Departament d'Agricultura ressalta que l'increment del seu conreu es deu a raons multifactorials. Entre aquestes, hi ha el fet que la colza és molt bona a l'hora de fer rotacions als camps, o que el seu preu de mercat dobla el del cereal. A la demarcació, els camps de colza se situen fonamentalment al Pla de l'Estany, la Garrotxa, el Gironès i la Selva.
En aquesta època, és habitual veure als marges de les carreteres gironines camps de conreu plens de flors grogues. La planta que s'hi ha cultivat, la colza, és un dels conreus que aquesta campanya ha anat en augment a la demarcació gironina.
Després que durant les dues darreres campanyes aquest conreu s'hagués estancat, arribant a les 800 hectàrees, ara el cultiu d'aquesta planta torna a arrelar entre els pagesos gironins. I és que, segons les estimacions del Departament d'Agricultura, aquesta campanya 2009-2010 la superfície de colza arreu de la demarcació ascendirà fins a les 2.000 hectàrees.
Segons destaca l'investigador de l'IRTA , Josep Serra, no hi ha una raó concreta que expliqui el perquè d'aquest auge, sinó que es tracta d'un fet "multifactorial". Entre els punts forts que té la colza hi ha el fet que és molt bona a l'hora de fer rotacions amb els cereals d'hivern, permet reduir l'ús de fertilitzants i també absorbeix l'excés de nitrogen dels camps.
Dins aquests motius, també n'hi ha un d'econòmic. I és que el preu del gra de colza dobla el del cereal. Tot i això, també cal tenir en compte que els rendiments mitjans de la colza (de 3.000 quilos per hectàrea) són inferiors als de la resta de cereals.