Els monuments a Figueres (I)

JOSEP M. BERNILS MACH Fins a l'any 1918 Figueres va estar orfe de monuments ofrenats a la memòria d'algun dels seus personatges distingits o de commemoració de fets històrics. En aquell any es va inaugurar el primer d'ells, que fou dedicat a Narcís Monturiol, a la Rambla.
Ja es volia construir l'any 1890 amb l'avinentesa d'haver-se col·locat a la Galeria de Catalans il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona el retrat de Narcís Monturiol. Això va motivar la celebració d'un acte necrològic al Casino Menestral i la proposta de col·locar una làpida a la casa nadiua de Monturiol en el carrer de Sant Guillem, nom que l'any següent fou canviat pel de Narcís Monturiol. Es va obrir una subscripció pública per alçar el monument que estava encapçalada amb 5.000 pessetes ofertes per l'Ajuntament, però que va ser insuficient per portar-lo a cap, i no fou fins a l'any 1917 quan en fer-se la gran reforma de la Rambla s'hi va projectar el monument dedicat al figuerenc inventor de l'Ictíneo, que fou la primera nau submarina en la història de la navegació. El concurs fou adjudicat a l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús i a l'escultor Enric Casanoves i Roy, i va ser inaugurat el 2 de maig de l'any següent. L'obra es va finançar amb els donatius i festivals que es van organitzar. En el monument, fet de marbre blanc, hi ha gravada en relleu la figura de Narcís Monturiol i està coronat per una dona alçant un ram de llorer.
Un any després es va encarregar a l'escultor Frederic Marès una placa dedicada al president Wilson dels Estats Units, amb motiu de l'acabament de la Primera Guerra Mundial. Aquesta placa va estar dipositada una colla d'anys en un parterre del parc Bosc i el 2004 es va posar a la plaça Frederic Marès.
Un altre monument fou el d'en Pep Ventura. Les primeres converses van ser l'any 1920, quan es volia construir un monòlit dedicat a la sardana, però no fou fins al 1928 quan el Foment de la Sardana va organitzar el primer festival que va tenir lloc en el parc Bosc amb sis cobles per recollir diners, que es van repetir fins al 1936, quan foren eclipsats per la Guerra Civil i aquella quantitat va quedar en dipòsit. El 1965, en formar-se la nova entitat Foment de la Sardana Pep Ventura, es va tornar a proposar aixecar el monument i després de pensar en diversos llocs, com foren el parc Bosc municipal, la part alta de la Rambla i la plaça del Sol, al final es va decidir bastir-lo a la plaça del President Tarradellas. La configuració del monument és de l'arquitecte Pelai Martínez, el bust de l'escultor Llorenç Cairó i el plafó ceràmic de l'artista Joaquim Bech de Careda. El cost de monument fou sufragat amb aportacions oficials i donatius dels sardanistes i fou inaugurat l'11 de maig del 1972.
En el 1924 els militars van voler retre un homenatge al general Álvarez de Castro. El monument fou inaugurat pel rei Alfons XIII i es va alçar al capdamunt de la pujada del castell. Hi una inscripció que acaba dient "Pasajero descúbrete y piensa en la Pátria". El 1932 es va alçar a la part superior de la pineda del parc Bosc un monòlit com a homenatge als tres figuerencs fundadors i propulsors del parc: Marià Pujolà, Josep Pitchot i Joaquim Cusí. Per les circumstàncies polítiques, després d'acabar-se la Guerra Civil es van esborrar les lletres, en considerar que es tractava de persones d'identificació republicana i en el 1961 es van tornar a reposar. El 1965 es va col·locar una estàtua de ferro sota el porxo d'entrada a la Societat Coral Erato amb la figura del Quixot, que correspon el nom de la sala de festes tot just construïda. Es obra Josep Ochoa, l'any 1965. L'any 1967 va celebrar actes el Sèptim Centenari de la concessió de la Carta de Poblament que la van convertir en vila reial. ?L'enginyer Frederic Macau va idear un obelisc de pedra commemoratiu a la confluència nord de la nova travessia de la carretera Nacional II amb l'antiga del carrer de la Jonquera. L'any següent es va inaugurar un monòlit homenatge de la Societat Coral Erato al fundador de les societats corals que porta el nom d'Anselm Clavé. Està a la plaça Triangular. El bust fou realitzat per Artur i Jordi Novoa i l'escut de la societat per Josep Badet. Igualment, en el mateix any, dos personatges històrics medievals van tenir monuments. Foren el rei Jaume I i Ramon Muntaner en dos pedestals de pedra a la plaça del Dr. Ernest Vila i son un homenatge al monarca que l'any 1267 va concedir la Carta de Poblament a la població de Figueres, que la va convertir en vila reial, i l'altra, al seu costat, al cronista Ramon Muntaner. Els dos són obra de l'escultor Frederic Marés. Segueix per ordre cronològic el monument a la Tramuntana, que es va instal·lar a la pujada del Castell, a la cruïlla amb els carrers Tramuntana i mossèn Cinto, l'any 1975. La idea va sorgir d'un grup de figuerencs que va voler rendir un homenatge a l'escultor local Llorenç Cairó i Sanchís. Fetes les gestions es va convenir amb l'Ajuntament posar una obra seva al mig de la rotonda d'aquella confluència vial. Es una estàtua d'una dona caminant contra el vent. Hi ha una anècdota curiosa en aquesta inauguració, que es fa fer el dia 3 de maig. Acabat l'acte i els parlaments va començar a bufar de cop i volta una forta tramuntana que va obligar a baixar les veles dels circs i de les pistes de cotxes de xoc que estaven a les fires.
Una iniciativa d'una entitat dedicada a la previsió social és el monument de l'Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, que es va bastir amb motiu de complir-se els setanta-cinc anys de la creació de la mateixa, que va tenir lloc a Figueres per un grup de viatjants de comerç d'aquesta agrupació, l'any 1902, en ajut d'un company que havia mort amb dificultats econòmiques per la família. Aquest monument es va alçar a la plaça de la Palmera i a la vegada es va plantar una palmera, ja que feia més de trenta anys que s'havia arrabassat l'anterior, que havia donat nom a la plaça. És un grup escultòric de Carles Collet que representa la solidaritat.