Recuperar els insectes a l´alta muntanya

ACN/DDG | BELLVER DE CERDANYA
La iniciativa d'un apicultor, Isidre Ricart, de Bellver de Cerdanya ha portat altre cop les abelles a més de 2.000 metres al parc natural del Cadí-Moixeró. Ricart va proposar als responsables del parc de reintroduir les abelles a l'alta muntanya ja que havia observat la reducció de les seves poblacions en els últims anys. L'apicultor argumenta que "la cria intensiva" d'aquests insectes i "l'abandonament de la cria" a les cases de pagès ha reduït el nombre d'eixams salvatges i això afecta tota la cadena tròfica sobretot en alta muntanya, on la pol·linització depèn en gran part de les abelles.
La iniciativa va començar l'any passat quan, Ricart, va llegir un article d'uns apicultors amb una iniciativa similar als Pics d'Europa. Ricart va proposar a les autoritats del parc de pujar abelles a alta muntanya ja que aquestes havien pràcticament desaparegut i així es podia ajudar a la pol·linització de la flor de muntanya. A més podia ser un benefici per l'apicultor ja que d'aquesta forma s'allarga l'època de floració.

Bucs domèstics
Ricart va pujar 12 bucs d'abelles domèstiques a alta muntanya el mes de juny. Les abelles es van portar a la zona de Grau-Cirera, a més de 2.000 metres, on es va fer un tancat i una senyalització perquè els visitants del parc no s'hi apropessin. En cada buc, que representa un eixam, és a dir hi ha una reina, pot arribar a haver-hi fins a 60.000 individus, explica Ricart. I afegeix que les abelles tenen un radi d'acció de tres quilòmetres així que s'han vist insectes en moltes zones del parc.
Els bucs amb les abelles es passen gairebé un mes i mig a dalt de la muntanya, "el temps que durà la floració", diu Ricart. En aquest sentit, Ricart explica que passat aquest temps les abelles tornen a baixar a la vall per aprofitar la segona floració que es produeix.
Els efectes d'aquesta transhumància a alta muntanya encara no es poden saber. Ricart diu que l'efecte més immediat és "que hi ha presència" d'aquests animals a la zona i l'aprofitament i pol·linització de la flora d'alta muntanya, que està en clar retrocés.