Una de les característiques imprescindibles d'un bon empresari és tenir visió per saber on hi ha un nínxol de mercat sense explotar. Una empresa de sistemes de seguretat ja s'ha posat en contacte amb el Bisbat de Girona davant l'onada de robatoris i bretolades que el patrimoni eclesiàstic està patint en els darrers temps. En la memòria de la diòcesi de març i abril es recull que una empresa del sector ja ha fet una oferta global dels seus sistemes de seguretat, però a banda també es demanaran pressupostos a altres cases.

En una reunió que va tenir lloc el passat 16 de març, els arxiprestos de la diòcesi van rebre indicacions per part dels Mossos d'Esquadra per incrementar la seguretat dels edificis eclesiàstics, atès el constatat augment de robatoris i fets delictius que s'hi han registrat des de fa uns mesos. Els policies van recomanar fer una diagnosi dels edificis i avaluar si cal instal·lar-hi alarmes, reixes o altres mesures dissuasives. I és que el robatori a finals de gener a l'església de Sant Feliu de Girona va ser el primer que es va conèixer, però els petits robatoris a temples degoten des de fa mesos, reconeix el delegat de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Girona, Josep Casellas. S'han donat robatoris a Flaçà, Sant Joan de Mollet, Sant Llorenç de la Muga, Bàscara, Corçà, Quart, Forallac, Cistella o Vilafant, entre d'altres.

Després de la reunió, ara cal que els rectors de cada parròquia exposin als seus arxiprestos les seves consideracions: si hi ha algun edifici que cal protegir especialment, o les mesures a emprendre, explica Casellas. Els Mossos també prendran cartes en l'assumpte, com ara tenir coneixement de quins dies es fan col·lectes especials a cada parròquia per incrementar la vigilància per la zona i evitar atracaments.

En la majoria dels casos, els lladres de les esglésies buscaven les almoines. Però tampoc no dubten en arreplegar imatges o peces que els lladres poden considerar de valor, però que en la majoria dels casos tenen més importància sentimental que econòmica, com pot ser el cas del robatori d'una verge a Cistella. La imatge duia un vestit brodat amb fils d'or, però el metall que en treuran serà escàs. El vandalisme tampoc no és aliè a les esglésies. La parròquia de Sant Martí del Castellar, a Quart, va ser víctima d'uns lladres que se'n van endur la campana. En altres ocasions els brètols hi havien entrat tan sols pel gust de fer-hi mal. Això també passava a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar, on ja fa dos anys l'Obreria propietària dels terrenys va decidir fer una inversió de 9.000 euros per instal·lar-hi càmeres de seguretat i sensors de moviment, ja que van tenir dos atacs vandàlics molt seguits. A més, algú entrava al paratge a fer-hi llenya i tallava arbres.

Ara, mossèn Casellas fa una crida a la calma i també al civisme, en el sentit que els ciutadans avisin si veuen alguna cosa estranya al voltant d'una ermita isolada. Ara, "el que no es pot fer és retirar totes les campanes de les ermites perquè n'han robat una", ironitza Casellas.