L'augment de la immigració al llarg dels darrers anys ha propiciat un increment espectacular del nombre de centres de culte no catòlics a les comarques gironines: concretament, entre 2004 i 2010 la xifra ha crescut un 61%.

A les comarques gironines hi ha actualment 1.310 centres de culte, dels quals la immensa majoria (1.163) són catòlics. En aquesta xifra es troben inclosos els temples on se celebra missa de forma habitual i també els que només acullen celebracions de forma esporàdica. Tot i això, les confessions més minoritàries compten amb una xifra cada cop més elevada de locals de culte. Els més nombrosos són els evangèlics, que a més també són els que experimenten un dels augments més significatius, però també hi ha una xifra elevada d'oratoris islàmics. I és que, només a la comarca del Gironès, hi conviuen 12 tradicions religioses diferents: després del Barcelonès, on n'hi ha 14, és la comarca amb la xifra més elevada.

Totes aquestes dades s'extreuen de l'actualització del mapa de centres de culte de la Generalitat, que es va presentar ahir. Les dades d'aquest 2010 (tancades a 1 de març) consoliden la tendència dels darrers anys: cada cop hi ha més centres de les religions minoritàries, especialment d'esglésies evangèlics, oratoris islàmics, associacions budistes i esglésies ortodoxes. Tot i això, el govern català adverteix que això no significa un increment proporcional de fidels, sinó que és més atribuïble a la consolidació i reestructuració de les comunitats.

A les comarques gironines hi ha 1.163 temples catòlics, però és impossible calcular el seu augment, ja que el sistema de recompte ha estat diferent en els anys 2004, 2007 i 2010, ja que anteriorment només es comptabilitzaven els centres que s'utilitzaven de forma regular. La segona confessió a les comarques gironines són els temples evangèlics, ja que n'hi ha 53, la qual cosa significa 22 més que l'any 2004, quan eren només 31. Així doncs, aquest tipus de centres s'han incrementat un 70,96%. Aquesta és, en termes absoluts, la religió que més augmenta el seu nombre de centres de culte, però no en xifres percentuals: els budistes han passat de 4 a 9 centres, la qual cosa significa un 125% més, tot i que es tracta de quantitats molt i molt reduïdes. Pel que fa a la comunitat islàmica, ha passat de 37 oratoris l'any 2004 a 46 el 2010, el que significa un augment del 24,32%. En canvi, els budistes s'han quedat pràcticament igual, ja que només han passat de 14 a 15 centres de culte.

En relació amb la distribució per comarques, l'Alt Empordà és, de tot Girona, la que té més centres de culte, ja que en suma 231, dels quals 195 són catòlics. A més, és una de les àrees de tot Catalunya que compta amb una major quantitat de centres islàmics, ja que en reuneix 13. Hi ha, en canvi, només 2 espais per als Testimonis de Jehovà i 16 per a les esglésies evangèliques. A més, s'hi poden trobar fins a 7 tradicions religioses diferents. En segon lloc es troba el Gironès, amb 202 llocs de culte i fins a 12 tradicions. D'aquestes, 166 són centres catòlics, mentre que en segon lloc es troben les esglésies evangelistes i, en tercer, els oratoris islàmics, que són 9. A partir d'aquí, i en ordre decreixent, es troben la Selva (186 centres, entre els quals destaquen els 10 d'islàmics, que són el segon col·lectiu més nombrós), i el Baix Empordà, amb 168 centres i el segon lloc compartit entre evangeslistes i islamistes, ja que tenen 8 locals cadascun. També compta amb la mateixa quantitat (168 centres) el Ripollès, on n'hi ha 164 de catòlics i només un d'islàmic, un d'evangèlic, un de testimonis de Jehogà i un de l'Església Adventista del Setè Dia. La Garrotxa, per la seva banda, es troba molt a prop d'aquestes xifres, amb 166 centres de culte. En aquest cas, n'hi ha 3 d'evangèlics, 2 d'islàmics i també 2 de budistes. Finalment, les comarques amb una quantitat més baixa de centres són a Cerdanya, amb 103, i el Pla de l'Estany, que en suma només 86.