Si s'analitzessin amb criteris empresarials les obres de "pacificació" circulatòria de vehicles a motor posades en marxa per l'Ajuntament de Figueres (a veure quan s'abandona el "bonisme" ecologista i es "pacifiquen" les bogeries dels ciclistes circulant a tota metxa fent malabarismes per les voreres, pels passos de peatons i en sentit contrari al trànsit), i suméssim al cost econòmic directe (encara que s'argüeixi que les ha pagat l'Estat, com si el que reparteix en Rodríguez no sigui el que prèviament ens ha recaptat) l'indirecte provocat per la pèrdua econòmica en hores de treball, despeses de combustible, impacte mediambiental i empipament veïnal, de ben segur que, a part que la major part de la ciutadania es pronunciés en contra, potser el mateix Ajuntament arribaria a la conclusió que per a aquest viatge no es necessitaven tantes alforges.

No, no semblen gaudir les propostes d'obres d'aquest Ajuntament d'un sentit de la mesura, de la proporcionalitat (si exigible en tota empresa privada, més encara en l'administració pública i en una conjuntura de dèficit econòmic) entre el cost i el rendiment, ni tampoc semblen respondre a un ponderat anàlisi de les urgències en les necessitats ciutadanes. Casos? Un munt; però a tall d'exemple, eren més necessaris el passos elevats del carrer Sta. Llogaia (per citar uns que em són propers) que dotar de voreres a la pomposa rebatejada "armanguesiana" avinguda Dalí que té trams on la gent ha de circular pels vorals amb el perill de ser envestida?

Abans, en les meves conversacions privades, jo argumentava, amb un cert to provocatiu, però sense voler ofendre, que el que passava era que, en els equips directius municipals dels darrers temps sempre hi ha mancat algú que no fos «de lletres» i que, per tant, molts aspectes tècnics «passaven per ull» davant l'enlluernament del total del pressupost i de la corresponent notícia periodística.

Els projectes no eren valorats pels seus rendiments, ni econòmic ni social, sinó només pel seu import. Però ara no: ara, amb el pacte hi ha qui pot exercir les vicecompetències delegades amb una major aproximació a les ciències i a la tècnica i, per tant, hauria d'assumir aquest paper d'equilibrador entre el cost i el guany durant tant temps abandonat, i analitzar els temes pendents per adequar-los al nostre comú i popular benefici.

Per comprovar-ho poso sobre la taula la proposta llançada a bombo i plateret per l'equip de govern anterior de cobriment de la plaça Catalunya i la instal·lació de plaques solars per a la producció d'energia elèctrica considerant que la inversió, deixant de banda els discutibles factors mediambientals, seria rendible econòmicament.

Bé, jo suposo que el regidor Soler està al corrent que la producció d'energia fotovoltaica no només és una sagnia econòmica que paguem tots els usuaris de l'electricitat per afavorir únicament els grans productors filials dels bancs, sinó que el govern està disposat a retallar les subvencions a aquest segment "empresarial" (que l'any passat es va endur sis mil milions d'euros en primes), amb la qual cosa perilla la seva futura rendibilitat, em pregunto: es revisarà el projecte o seguirà tenint raó Lampedusa quan deia que perquè tot seguís igual només calia que tot canviés?