El Parc Natural de Cap de Creus va quedar el protegit l'any 1998 a través de la llei de protecció de cap de Creus que apareixia després d'anys de tramitacions per part de l'administració i la pressió popular. La superfície protegida és de 13.844 ha, repartides entre 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, convertint-se en el primer parc marítimo-terrestre de Catalunya. El Govern estableix diferents tipus de protecció, més o menys estrictes depenent del valor o fragilitat de l'espai. Hi ha dues reserves integrals terrestres, la punta de cap de Creus, i el cap Norfeu (a Roses); i tres a l'àmbit marí (el cap Gros, la punta de cap de Creusamb, l'illa de s'Encalladora, protegida de forma integral amb només accés per a l'estudi, i el cap Norfeu). Un dels valors que més s'ha donat a conèixer en els darrers anys ha estat el marí per diversos motius, entre ells la presència periòdica d'investigadors com els del Consell Superior d'Investigacions Científiques que en cada una de les campanyes han certifiat el valuós fons marí de les aigües de cap de Creus a nivell mundial. Per al membre d'Iaeden, Xavier Vizcaíno, "el que més em preocupa és l'accés per mar, la pressió que pateix". La pròpia memòria a l'hora d'informar de la vigilància deixa clara que és minsa amb la única presència d'agents rurals. Mentrestant, la pesca il·legal continua present. Estudis, fins i tot del parc natural, han evaluat la pressió que suposen altres elements com la navegació o la pesca, dues fonts econòmiques de les poblacions properes i que, per tant, obliguen a buscar un equilibri entre la protecció i l'economia local. Per això per a Vizcaíno, la regulació a terra només és "la xocolata del lloro" i de moment és un "parc de fireta" al qual li falta pressupost. El desenvolupament del Pla Especial hauria d'anar resolent aquestes problemàtiques.