La presidenta del TSJC no veu malament fer treballar a la tarda el personal dels jutjats

GIRONA | MARC ROVIRA La visita que ahir van fer els membres de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l'Audiència de Girona -on, a més de reunir-se amb jutges i magistrats, van tenir tractes amb advocats, procuradors i personal judicial- va servir per copsar sobre el terreny les necessitats que pateixen els òrgans judicials de la demarcació i per traçar les línies de treball que haurien de servir per anar corregint greuges.

La presidenta, Maria Eugènia Alegret, en una compareixença conjunta amb el president de l'Audiència gironina, Fernando Lacaba, va incidir un cop més en el col·lapse de treball que acumulen els jutjats gironins i, en general, tots els del territori català. Alegret va posar de manifest que cal anar buscant solucions per donar sortida als casos que van entrant als jutjats i, davant l'estancament de les plantilles, cal moure les peces disponibles buscant la màxima eficiència. A preguntes de la premsa Alegret va apuntar que no veuria malament fer treballar el personal dels jutjats a la tarda: "no tenim inconvenient en què això es faci", tot i que va deixar la pilota al teulat del Departament de Justícia perquè "això és competència seva, que és qui paga, i a hores d'ara tan sols està permès que els funcionaris facin 20 hores extres al mes".

D'un temps cap aquí ja no és només la jurisdicció penal qui no dóna l'abast amb el volum de causes que entren cada dia l'oficina judicial, sinó que, conseqüència directa dels efectes de la crisi, la jurisdicció mercantil i també els jutjats d'afers socials han vist multiplicat el número d'expedients als que han de donar curs en tractar, bàsicament, temes econòmics i litigis laborals. En aquest sentit, Alegret apunta que els jutges ja intenten donar sortida preferent "als temes més sensibles", com podrien ser desnonaments o temes de família, però és difícil atrapar la feina.

A voltes amb el català

"En dos o tres anys la feina ha crescut entre un 40% i un 50% i ho hem de fer amb el mateix número de persones", va explicar la presidenta del TSJC, alhora que detallava que, malgrat que la càrrega de treball ha crescut progressivament, els recursos per fer-hi front es mantenen i als jutges no els hi queda més remei que "adoptar plans d'actuació per fer front al volum de feina". Admet la presidenta del TSJC que aquestes mesures provisionals "no són la solució perfecta", però es mostra resignada quan admet que no hi ha volta de full perquè "el reforç de personal que caldria no el tenim".

En aquest sentit la presidenta Alegret va explicar que només hi ha dues solucions possibles "o poses els mitjans que calen per satisfer la demanda o contens la demanda", i malgrat que ja s'intenta resoldre litigis en via extrajudicial -pactes o mediacions- les xifres demostren que la litigiositat no para de crèixer. Per fer-hi front la demarcació de Girona compta amb 69 places de jutge, dels quals 17 (poc més del 24% del total) són substituts.

En un altre ordre de coses, la presidenta, Maria Eugènia Alegret, va indicar que ja s'han donat instruccions perquè no es repeteixin casos com el del jutjat de pau de Cassà de la Selva, que va fer arribar a un jutjat de França una comissió rogatòria redactada en català. Això va provocar les queixes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va enviar una carta al tribunal català per recordar-li que la llei comunitària els obliga a usar el castellà en aquest tipus de tràmits. Alegret va indicar que és "poc freqüent" que passin aquests casos perquè el català "és minoritari" en l'àmbit judicial.