Les aigües del Parc Natural de Cap de Creus desperten un gran interès per la diversitat biològica que hi trobem. Els que s'hi han capbussat, bé sigui amb escafandra o simplement utilitzant un tub i unes ulleres, hauran pogut contemplar la rica fauna submarina d'aquest indret de la Costa Brava. Serrans, julioles, pops i sargs, entre altres animals, són fàcilment observats en una immersió. El que és més difícil de veure és tota una sèrie de peixos que s'escapen de l'ull dels submarinistes. Sovint són peixos depredadors, bé sigui pelàgics (neden a mitges aigües), com el trencahams o el tallahams (bons nedadors i per tant difícils d'observar), o bentònics (neden prop del fons), com l'escórpora vermella o el congre, que tenen hàbits nocturns. Segons l'estudi que efectua la Universitat de Girona, finançat pel Parc Natural del Cap de Creus, sobre les espècies d'interès pesquer del parc, aquests peixos constitueixen una part important de les captures dels pescadors artesanals del cap de Creus.

Els pescadors artesanals del Port de la Selva, Cadaqués i Roses capturen, amb un art de pesca ancestral anomenat "bolitxa", que es cala a menys de 5 metres de la costa i a menys de 20 metres de profunditat, espècies depredadores i pelàgiques com el bonítol, el trencahams, la bacora, la lletja i l'espet. Fins i tot s'ha arribat a pescar un peix martell (tauró). Amb altres arts de pesca artesanals com el tresmall, el palangre i la solta es capturen espècies bentòniques i depredadores com l'escórpora vermella, la mustela, la molla de roca, la llagosta, el llamàntol o el llobarro. A més profunditat, s'hi capturen altres espècies depredadores com el rap, el lluç, la clavellada (rajada) o el penegal. Totes aquestes espècies són veritables lleons que s'alimenten depredant sobre altres animals marins, situant-se així amunt de la cadena tròfica.

Segons Josep Lloret, biòleg marí de la UdG i coordinador de l'estudi, cal tenir cura d'aquestes espècies perquè presenten un creixement lent, una reproducció tardana i un potencial reproductor baix. Algunes són vulnerables i la seva abundància ha disminuït en el transcurs de les darreres dècades. Algunes fins i tot han gairebé desaparegut del parc, com la cabra de mar (gairebé ja no se'n pesca). Aquests fets han contribuït a la crisi que pateix la pesca artesanal, tan al cap de Creus com a la majoria d'indrets de la Mediterrània. Cada vegada queden menys pescadors artesanals i no hi ha reclutament de pescadors joves. Segons el biòleg marí, la pesca artesanal és la modalitat de pesca menys nociva per al medi marí, ja que les quantitats capturades són força més modestes que les obtingudes amb altres mètodes de pesca com l'arrossegament o l'encerclament, i perquè l'efecte sobre el fons marí és mínim. Amb tot, cal tenir cura de l'explotació de les espècies vulnerables i gestionar bé la pesca artesanal, juntament amb la pesca recreativa, dues activitats que sovint competeixen per les mateixes espècies.

Des del Parc Natural del Cap de Creus no només es volen preservar els recursos marins de l'espai protegit en bon estat, sinó que també s'intenta mantenir les activitats humanes tradicionals de la zona com la pesca artesanal (de la mateixa manera que es fa amb el cultiu de la vinya o olivera i la transhumància de ramats a terra).

"Nedar entre bonítols, escórpores i espets al cap de Creus és un privilegi per a tots, de la mateixa manera que ho és caminar entre lleons en un parc natural africà", afirma Lloret. Pel biòleg, "els beneficis que aporten aquestes espècies, bé sigui per la pesca artesanal, el submarinisme o la pesca recreativa, són molt importants per als municipis litoral" i per això ha remarcat que "cal gestionar bé aquest preuat recurs perquè puguem continuar gaudint dels lleons de la nostra mar".