una emissora que ha fet escola

L'articulista recorda la trajectòria de Ràdio Sant Feliu, una emissora amb 30 anys d'història de la qual han sorgit nombrosos professionals

JOSEP LÓPEZ DE LERMA o és fàcil trobar en una mateixa ciutat mitjana, com ara Sant Feliu de Guíxols, un setmanari i una ràdio. El primer, Àncora, se'n va enguany cap els seixanta tres anys ininterromputs d'existència; la segona, Ràdio Sant Feliu, ha celebrat recentment els seus primers trenta anys. Un i altre mitjà informatiu han tingut en el seu origen i en la seva pervivència més de gosadia que no pas de conservadora racionalitat. A fi de comptes, allò que importava i segueix essent llum i guia ni era ni són els estats comptables, que allí on no hi ha ànim de lucre no es dóna el repartiment de dividends, sinó una vocació de servei a la comunitat que en pocs llocs ha preservarat tant en els anys. No sempre la seva existència ha estat agraïda ni reconeguda, com sol passar massa sovint, però tampoc varen néixer ni menys ?segueixen per ser objecte d'homenatges. El fil roig és un altre: trobar-se els dijous a la tarda amb els seus lectors o que els oïdors sintonitzin la seva freqüència en el dial. No és poc.
Maria Àngels Suquet, actual responsable de l'arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols, ha tingut l'encert d'editar un número monogràfic de L'Arjau, revista cultural de l'Ajuntament, dedicat als trenta anys de Ràdio Sant Feliu de Guíxols. Ha cercat aquí i allí, ha trobat col·laboradors de primer rang que podien oferir una versió objectiva dels inicis i de la primera etapa de l'emissora, la més difícil podem convenir, i ha ofert una visió històrica plenament encertada sobre un moviment juvenil, cultural i civicopatriòtic que ha donat a la ciutat tres dècades d'informació, de participació, de divertiment i sobretot de comunicació que ha servit, entre d'altres coses, per forjar excel·lents professionals de la ràdio i la televisió. Com digué l'alcalde Carles Motas en les seves paraules d'obertura de l'acte de presentació de la revista i de celebració del trentè aniversari de l'emissora, la importància de Ràdio Sant Feliu i també la seva respectabilitat es pogueren mesurar quan la nevada d'aquest hivern deixà el municipi sencer gairebé fora de la civilització. El no saber què passava potser fou més angoixant que els llargs dies sense electricitat en què es va sumir una població sencera. L'absència de Ràdio Sant Feliu en un llarg moment de foscor col·lectiva arribà a tenir més importància que no pas trenta anys de contacte diari amb la gent.
Ràdio Sant Feliu nasqué al novembre de 1980 com a resultat de la fusió de les adolescents Ràdio Juliola i Ràdio Ferrerito, dues iniciatives que varen tenir l'encert de fusionar-se, sumant energies i il·lusions, per originar un mitjà de comunicació de trajectòria llarga que, sempre arrelada a la ciutat i sempre des de la independència, inicià un llarg periple fins a la seva plena legalització l'any 1991. Pel mig, Ràdio Ganxona, inaugurada l'any 1981 que arribà fins al 1986. Uns inicis plurals, doncs, que foren els pilars d'un mitjà que va saber mantenir el tipus quan la seva al·legalitat jugant a la "puta i a la ramoneta", en llenguatge col·loquial, quan l'existència d'una Constitució avalava el dret d'expressió alhora que el seu desenvolupament, més lent, no acabava de trobar un model on tinguessin cabuda, i també cobertura legal, totes aquelles iniciatives que de la societat provenien i que per nord tenien servir-la des del pluralisme; fer ús de la llibertat, a fi de comptes.
Segons el seu actual director, en Josep Andújar,Sè, un centenar llarg de col·laboradors han fet possible aquesta llarga travessia. El número aquí sí importa i importa molt perquè ens parla de l'arrelament de l'emissora i de la seva filosofia de portes obertes.
Valuosos professionals de la comunicació, com ara en Josep Maria Alejandre (TV3), en Lluís Baena (e.p.d.) que fou director de la Ser a Girona, en Xavier Solà (Catalunya Ràdio), en Francesc Sánchez (TV3) o en Jordi Sunyer (TV3), varen sorgir d'aquella emissora que, situada al carrer Capmany, presidida per un mural d'en Josep Albertí, traç dur i lírica impressionista, es trobava. Ha estat, certament, una emissora que ha fet escola. L'ha fet en l'àmbit professional de la ràdio i de la televisió i l'ha fet en l'àmbit de la ciutadania, sempre més anònima, però més directament compromesa, on noms com el del diputat José Donaire (PSC) o dels alcaldes Miquel Lobato (CiU) i Carles Motas (TpSF) saberen trobar espai de servei i tenen també el seu lloc en la història d'aquest mitjà.
L'altre dia, en l'auditori de la biblioteca Octavi Viader i Margarit, l'impressor de El Quixot en paper de suro que al Palau Reial de Madrid es troba, una meravella regalada al rei Alfons XIII, que a Sant Feliu de Guíxols honora sense saber-ho molts guixolencs, la Maria Àngels Suquet ens va aplegar a uns quants que des de l'emoció vàrem parlar i potser trametre a qui ens escoltaren els valors del coratge, l'autoestima, la perseverança, la fidelitat, l'amistat, i d'altres que, com digué Joan Canadell, expliquen, millor que ningú, aquestes tres dècades de Ràdio Sant Feliu que lligades es troben a un emissor Kid i a la voluntat de llançar-se a les ones, com en Robert Remus va dir a Àncora al començament d'una aventura plural i meritosa. Que ningú no apagui aquest llum de llibertat.