DÍDAC MORENO
la possibilitat d'utilitzar l'eina de les consultes populars per demanar l'opinió dels ciutadans no està guanyant adeptes. Malauradament, fins i tot podríem dir que aquest sa exercici de democràcia està en desús i amb un nivell d'acceptació més que baix. El darrer exemple l'ha patit l'alcalde Hereu a Barcelona amb el fracàs estrepitós de participació de la consulta sobre el futur de la Diagonal.
Des de fa mesos s'estan organitzant per tot el país les consultes per la independència amb els índexs de participació que tothom ja coneix. Aquest cas, però, no hauria de servir per desacreditar aquesta eina democràtica perquè no és vinculant.
Que ningú utilitzi la baixa participació en aquest paquet de consultes per menystenir-les i deixar-les al calaix. El cas de Barcelona queda clar que només se'l creien Hereu i el seu equip. Va ser una consulta impulsada artificialment i els resultats són contundents. A dia d'avui, als barcelonins els interessa més el dia a dia que no pas el futur de la Diagonal. Respectable al 100%, però, al mateix temps, també discutible.
I és que tots plegats no podem fer una crida als quatre vents demanant, en alguns casos exigint, que l'eina de les consultes populars s'utilitzi més sovint i, quan algú s'atreveix a convocar-ne una, no van a votar ni els seus impulsors. Exigir democràcia també vol dir participar-hi i no només omplir-se la boca de frases demagògiques i quan toca anar a votar preferir anar a la platja, a fer el vermut o a netejar el cotxe.
Figueres i l'Alt Empordà tenen a sobre la taula una sèrie de debats que són molt importants per al futur de la ciutat i del territori i, per aquest motiu, no seria cap bogeria pensar en l'eina de les consultes populars. En aquest sentit, el trasllat del mercat dels dijous a Figueres és un clar exemple d'una polèmica que està viva a la ciutat, però que, en canvi, ningú ha volgut que es debatés. S'han barallat les dues associacions de marxants i sabem poca cosa més. Algú ha valorat que es tracta d'una realitat que interessa a figuerencs i altempordanesos. Massa sovint els nostres polítics s'allunyen del dia a dia i es perden en projectes faraònics. Un error ja no només a nivell social. I és que, estratègicament, també en sortirien guanyant.