diumenge DIETARI

Els estats francès i espanyol han decidit no escoltar els seus cossos de bombers que reclamen que el túnel de l´alta velocitat que travessa els Pirineus (8 quilòmetres) tingui 160 càmeres de vigilància. Els estats han dit que no. No hi haurà cap càmera. Sostenen que els sensors que hi ha dins són suficients en cas d´accident. El problema de negar aquesta petició dels bombers és que si algun dia hi ha un ­accident que sigui vital saber que està passant a dins, hi haurà algú que ho recordi i assenyali els responsables de la decisió.

diumenge Guèisers a Girona

En tan sols 120 metres de forat, la Gerunda ja ha causat avui el primer ensurt. Ha omplert de guèisers una indústria de Girona. L´acció de la tuneladora ha inhabilitat la fàbrica. És un incident lleu (no pas pels seus propietaris), però simptomàtic i sobretot aterrador perquè ha passat quan el gran trepant només ha avançat 120 metres. La síntesi dels comentaris dels ciutadans dels barris afectats pel pas del túnel és: «Ai!».

dilluns Sarrià i la rendició

Sarrià de Ter s´ha acabat rendint... de nou. L´Ajuntament deixarà de lluitar als tribunals contra l´ampliació a 8 carrils de l´autopista (per compactar-la amb la N-II). A canvi, ha pactat amb la concessionària que tindrà unes quantes compensacions, com a mesures per reduir els sorolls i el canvi d´habitatge per les famílies més perjudicades per la infraestructura. És la política del peix al cove davant la perspectiva d´una guerra perduda.

A Sarrià sempre li ha tocat patir les infraestructures de Girona, però a diferència de la capital, aquest poble les ha de suportar sense massa res a canvi, sense soterraments i sense poder defensar cap model urbanístic.

De fet la història de Sarrià és la història de la rendició gairebé incondicional.

dimarts regla de tres

L´anunci de Ryanair de començar a operar des de l´aeroport del Prat no ens ha agafat per sorpresa, malgrat que hi ha més por en privat del que realment expressen en públic els sultans de la societat gironina. Les institucions que paguen una fortuna a la companyia per operar des de l´aeroport de Girona, asseguren que tenen el compromís dels irlandesos de mantenir el seu alt nivell d´operativitat. ­Immediatament matisen que la coincidència, en un 85% dels casos, de les rutes que s´oferiran des dels dos aeroports, els fa malpensar. Més enllà de pensar malament, el millor que podrien anar fent es buscar-se noves aliances. Si Ryanair triomfa a Barcelona deixarà Girona. Forma part del seu ADN empresarial i de la seva trajectòria.

dimecres Profetes de tómbola

Feia uns mesos que no ­escoltava aquelles ­indocumentades prediccions de polítics i ­economistes: «la recuperació ­començarà ...» Poso punts suspensius perquè cada un posava el número d´anys que li donava la gana (3, 4, 5) en funció de la intuïció... en funció de res, vaja! Avui m´he trobat a Girona un polític que ha ­ressuscitat aquest exercici que creia ­sepultat. M´ha pronosticat que ­«sortirem de la crisi en sis anys». Li he ­demanat que em fes el full de ruta d´aquests sis anys i una descripció de què passarà durant aquest temps. La resposta ha estat: «No! No! Això és el que es diu al Congrés». La crisi també ha provocat el naixement ­d´una multitud de profetes de tómbola.

dijous tartamuts

Diu Juame Graells, director ­general d´Educació Bàsica de la Generalitat, que els alumnes de quart de primària de les ­escoles catalanes tenen un nivell baix de ­capacitat comunicativa. Diu que això

s´ha de resoldre posant els millors ­mestres a ensenyar durant aquesta etapa. Jo de Graells deixaria de dir i faria més. És una obvietat que la societat catalana ­s´expressa fatal. Només cal escoltar els testimonis que recullen al carrer les ­ràdios i les teles per descobrir que som la capital mundial del titubeig.

Prendrem consciència del drama si ho compararem amb les teles americanes -i en menor ­mesura amb les franceses-, on els paios amb l´aparença més penjada semblen doctors en ­comunicació quan obren la boca. La ­diferència és que el ­sistema ­educatiu americà fomenta que de ben petits els nens surtin a parlar en ­públic, els ­ensenyen a ­estructurar un ­discurs i ­reben classes de tècniques ­d´expressió. Una «assignatura» que no deixen durant tota la trajectòria ­acadèmica. Molt ­diferent del sistema català que porta anys fabricant tartamuts i insegurs.

divendres Pezqueñines sí, gràcies

Qui diu que treballar a la banca és poc imaginatiu? Aquest matí, pocs minuts després que es confirmés la «fusió» de La Caixa amb la Caixa de Girona, centenars de treballadors de l´entitat gironina han rebut al seu correu electrònic aquesta fusió de logotips. Una reinterpretació molt rústica i amb una tècnica pictòrica primària, però brillant per la senzillesa i pel poder del missatge. Una ocurrència que no deixa lloc a la interpretació que en fa l´autor sobre si estem davant d´una fusió, absorció o depredació. Una interpretació molt compartida, ja que segons m´expliquen l´ocurrència ha saltat a través de centenars d´ordinadors de l´entitat. Aquest «artista» només deixa la lliure interpretació, si és un tauró o una piranya i un sonso o una juliola.