Des de l'època medieval la població de Figueres sempre ha estat una vila amb diversos establiments dedicats a hostals, motivats per la seva situació geogràfica en trobar-se emplaçada sobre el pas de la carretera reial i a l'encreuament dels camins més transitats de la comarca i en la qual sojornaven els viatgers que creuaven per la contrada. Sobre l'existència d'hostals algun historiador ha suposat que un primer establiment d'albergueria podria ser quan a mitjans del segle XIV s'esmenta la Posada del Senyor Rei, que estava al carrer de Girona. La casa encara té un escut visible a la façana.

Una referència posterior sobre els hostalers de Figueres la dóna una ordre del rei Martí, l'any 1406, en la qual es va regular la venda que aquests hostalers feien directament a llurs clients oferint-los pa, vi, carn i farratges a un millor preu en clara competència amb els altres botiguers. Uns anys després, en el 1419, hi ha una altra disposició del rei Alfons que va permetre que el batlle i els cònsols de la vila poguessin intervenir en totes les diferències sorgides entre els estadants. D'aquesta època també es coneixen dos hostals. Un era dit de Baix i estava situat al carrer de Peralada, cantonada al del Forn Baix i l'altra, el de Dalt, al carrer de Besalú. Les dues finques foren subhastades per l'Ajuntament en el 1850 i els seus imports es van destinar a la construcció del Teatre Municipal.

En altres documents municipals s'esmenten altres hostals particulars d'aquell temps. A inicis del segle XVI, l'any 1508, figura l'hostal del Cavall, emplaçat en el carrer de Girona, que l'any 1508 era propietat de Pere de Roca, una de les nissagues més riques de la vila. En el 1583 Pere Joan Roca el llogà a Bartomeu Pujol. A davant, a l'altre costat, l'any 1585 hi havia l'hostal del Salvatge, a nom de Montserrat Mitjavila i que estava a la façana est amb la Rambla. En el 1533 el viatger Calude Bronseval va escriure que "vam menjar en un poble anomenat Figueres, en el qual vam ser ben hostatjats i ben tractats en dues posades sota les ensenyes de l'Àngel i de l'escut de França". Un altre, en el 1567, parla de "dos hostals força bons". En canvi, en el 1603, el passatger Joly diu que "ni l'allotjament ni el tracte són bons" i Francisco de Zamora va escriure, a final del segle XVIII, que a la vila hi havia un gran tràfic de vi i d'aiguardent i que la gent jugava a les cartes.

També consta l'hostal de Joan Hortolà, en el 1534, emplaçat al final del aleshores final del carrer de la Jonquera amb el carrer Baixada Indústria. En el 1571 consta llogat a Antoni Alsina i en el 1574 a Joan Gascó. Era de Pere Sastre, barber. En aquest mateix carrer, en el 1597 hi havia l'hostal de Sant Jaume, cantonada a la plaça de l'Ajuntament. En aquest any consta a nom de Joan Amfós, mercader de Besalú, el qual el va vendre a Llàtzer Real, apotecari. Tot seguit figura a nom de Joan Vidal, les seves filles, de Pere Marc, mestre en medicina,de Bernat Papí i de les seves filles. Un altre interessant treball monogràfic sobre els viatgers dels segles XV-XIX és una monografia publicada per l'Ajuntament l'any 1995 que ofereix dades sobre aquells hostals de Figueres. Diu que una bona part dels viatgers d'aquell temps feien estada a la Jonquera o a Figueres. Quan a altres hostals particulars, en el 1737 hi havia la fonda Matas, que era propietat de la família Prats i Matas, després del marqués de Camps, on s'allotjaven els personatges més importants que passaven per la vila. Consta que en el mes d'octubre del 1802 s'hi aposentaren el rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa, aprofitant una visita a la vila. També, a primers del segle XVIII, és esmentat l'hostal de la Punta. En ell, hi feien parada les principals diligències d'aquell temps.

També a l'Era d'en Deseia, en el 1794, es va obrir una fonda amb aquest nom que era dels hostalers Llogaia i Gironès. En el 1800, el passatger Laborde manifesta que a Figueres hi havia dos albergs bastant acceptables pel que fa al menjar, però no en relació amb els llits, que afirmava que començaven a ser durs, segons el costum d'Europa. En el 1862, Hans Cristian Andersen, explica que "a Figueres ens esperava parada la taula del dinar. Desbordava menjars, plates de carn de tota mena, peix cuit i peix fregit,... fruites sense comparació, vi flamejant... excel·lent taula de dinar". En aquest mateix segle apareix la fonda d'en Marià Vilallonga, que l'any 1829 tenia al carrer de Vilafant. A mitjan d'aquest segle la va vendre a la família Duran, que inicialment l'anomenà Ca la Teta, i que ja va tenir entrada pel carrer de Lasauca. També la fonda Bigorre, al carrer Alvárez de Castro, comprada pels germans Poli Deseya, que després es traslladaran a la Rambla amb el nom d'hotel Comerç. En el mateix carrer hi havia la fonda Parisenc dels germans Lagresa, que a inicis del segle XX es traslladaren a la Rambla, a l'hotel París, avui el Museu del Joguet de Catalunya. A mitjans d'aquest any, en el 1867 també hi ha havia la fonda la Gravada, al carrer de la Jonquera, les fondes dels Italians, el d'Orient i dels Cortals, al carrer de la Muralla, Llombart a la placeta baixa de la Rambla i el Quatre Nacions i l'Estrasburc a la illa de la placeta alta de la Rambla. Ja en el segle vint hi ha una variació d'hotels i restaurants, que és llarg d'esmentar.