El doctor Betancourt ja fa anys que analitza les desigualtats en l'atenció sociosanitària entre persones de diferents orígens, unes diferències donades per diversos factors, com ara les condicons socioeconòmiques, la incomprensió de l'idioma o els prejudicis racials, entre altres. El passat 26 de maig va ser a Girona per presentar la conferència Estratègies de reducció de desigualtats en salut en poblacions d'orígen immigrant.

On podem trobar l'orígen de la desigualtat en l'atenció mèdica a persones nouvingudes?

Als EUA hem vist que hi ha desigualtats en la salut, i hi ha unes causes principals. La primera és que en les poblacions immigrants les condicions socials els acaben perjudicant la salut, indrets amb una condició de pobresa on sovint no hi arriben els aliments adequats. Una altra causa és el sistema sanitari nord-americà, que no contempla una atenció universal gratuïta. Això fa que hi hagi 50 milions de persones sense assegurança, la major part d'elles immigrants. I els que aconsegueixen ser atesos regularment, el sistema no els respon bé.

La sanitat pública universal com la que tenim aquí és més igualitaria en aquest sentit?

Sí, jo crec que tenir un sistema públic universal és un benefici molt gran. Però tal com passa amb els immigrants dels EUA que tenen assegurança, aquí també s'observen disparitats i diferències. Crec que el sistema universal hauria de tenir en compte com poden respondre a les necessitats de poblacions diverses.

Qui creu que ha de donar el primer pas per llimar les desigualtats, la persona immigrant o els professionals mèdics?

Crec que tots tenim responsabilitats. El Govern i el sistema de salut han de determinar quins mitjans ha de posar per ajudar a fer un mecanisme més igualitari, a través d'intèrprets, o el que anomenem entrenadors de salut, és a dir, persones que s'encarreguen d'estar a sobre els pacients per ajudar-los a en la seva integració. Els metges ens hem d'educar bé en l'impacte que té la cultura en la salut i saber controlar-ho bé. I els pacients també han de fer esforços per aprendre l'idioma i integrar-se.

Són fàcils de detectar aquestes desigualtats?

Als EUA recollim molta informació sobre els pacients, i estadístiques epidemiològiques sobre condicions diferents. Sense aquestes informacions mai sabràs si hi ha diferències. Al meu hospital, a Boston, a cada pacient que es registra li fem preguntes com ara quin és el seu orígen. Si no recollim aquest tipus d'informació no hi haurà manera de saber si existeixen disparitats.

Així deu ser bo saber l'historial mèdic del pacient en el seu país d'orígen?

Exactament. És molt important preguntar al pacient nouvingut com van ser les seves experiències amb el sistema de salut al teu país. Aquestes preguntes són essencials. Que els metges, infermeres, tothom s'adoni de com la cultura impacta en les cures mèdiques i quines preguntes han de fer per conèixer millor el pacient com a individu.

Creu que això passa també aquí en la mateixa mesura que en els EUA?

Jo crec que aquí hi ha un sistema molt bo pel que fa a mediació intercultural. En l'únic lloc on crec que hi ha un cert desavantatge és que nosaltres als EUA recollim moltes més dades personals, i això ens dóna l'habilitat per conèixer les diferències.

Qui s'encarrega de vetllar perquè funcionin aquestes pràctiques?

Els governs posen mitjans per finançar els entrenadors de salut, els intèrprets i els sistemes de recollides de dades. Per altra banda, els centres hospitalaris també creen programes per aquestes finalitats. En aquest sentit és un esforç compartit