La voluntat de recuperar les masies de Bo Negra i la Teularia a la serra de la Cau ha provocat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi admès un recurs d'alçada contra un determini de la Comissió Provincial d'Urbanisme de Girona. Es tracta de la reclamació d'un propietari contra el text refós del Pla Especial de Masies i Cases Rurals de Sant Joan les Fonts. El 24 de juliol del 2008 la Comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar el Pla Especial amb la condició d'incorporar-hi un text refós. És una acció administrativa que consisteix a incorporar un afegit al text inicial. El 10 de desembre del 2008 la Comissió va fer l'aprovació definitiva amb el text refós. Tot seguit, el propietari va presentar un recurs d'alçada que el PTOP no va tenir en compte. Atès el sílenci administratiu el propietari va decidir presentar la reclamació al TSJC
El Diari Oficial de la Generalitat del 25 de maig va publicar que la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia admès a tràmit el recurs.
Segons ha explicat l'advocat de la propietat, Josep Solé, el text refós determina unes prescripcions que van per sobre de les intencions dels criteris del municipi. El cas és que el text impedeix la rehabilitació de les masies de la Bo negra i la Teuleria a la serra de la Cau dins els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Segons Solé, l'aprovació inicial contempla que a partir de la constància documental de les masies i de l'existència de vestigis es pugui efectuar una recuperació. L'advocat ha explicat que la intenció de la propietat és fer una recuperació històrica de les 2 masies. Solé ha apuntat que la voluntat de la propietat és d'actuar en benefici del territori
Segons ell, l'Ajuntament ha considerat interessant la recuperació de les dues masies. En conseqüència, Josep Solé ha explicat que la propietat considera que l'intervencionisme autonòmic ha anul·lat la competència municipal. Fonts de l'Ajuntament han informat que la decisió final de considerar edificables les masies prové en gran part del criteri dels tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
L'advocat ha concretat que la propietat ha basat la seva reclamació en els drets del municipi.
El catàleg de masies i cases rurals de Sant Joan les Fonts afecta unes 180 cases, de les quals l'Ajuntament disposa de fotografies i plànols. El document marca les directrius que permetran les futures rehabilitacions. El Catàleg ha estat conseqüència d'un treball d'anys, el qual ha consistit en l'enumeració de cadascun dels edificis situats en zona rústica.
Interès històric
Els dos masos formen part de l'àmbit històric dels masos tributaris de la costa de la Cau. La muntanya de la Cau deu el seu nom a l'antiga masia de Ça Calm, aquest topònim amb el temps es va transformar el la Cau. És una gran masia documentada al segle XIII. Al segle X, segons l'historiador Francesc Caula, la serra ja constava amb el nom de Kalm. L'advocat Josep Solé ha concretat que la propietat en litigi ara duu a terme treballs de rehabilitació al mas la Cau.
La serra de la Cau i la del seu costat de Vivers van patir l'abandó de la pagèsia de muntanya dels anys seixanta i setanta del segle passat. Això no obstant, la millora de les comunicacions rurals que el Consell Comarcal de la Garrotxa i els municipis ha dut a terme en la darrera dècada han millorat notablament les condicions de vida de la zona. El fet ha suposat la recuperació de masies de gran interès històric.
