«A la gent se li ha d´explicar la realitat crua de les retallades»

Director de campanya del PSC a Catalunya. Nascut a Barcelona l'any 1969 i molt vinculat al món sindical, la primera campanya socialista que dirigeix Jaume Collboni no és precisament fàcil, tenint en compte totes les retallades socials, l'esclat del cas Pretòria i l'avantatge que virtualment té CiU.

LAURA FANALS | GIRONA La majoria d'enquestes donen CiU com a guanyadora. Haver de remuntar els fa plantejar la campanya d'una forma diferent?

Sortim d'una legislatura que esgotarem, i per tant d'una certa normalitat, i de set anys de govern de progrés. Per tant, el que pretenem en aquesta fase és retre comptes amb els electors, explicar quins compromisos teníem i què hem fet.

Què serà més complicat: lluitar contra CiU o contra l'abstenció?

L'abstenció és el principal enemic de la democràcia. Però, efectivament, a les autonòmiques castiga l'esquerra en general i nosaltres en particular. Per això hem volgut fer una campanya en to constructiu, perquè pensem que una explicació del nostre model fa més entendor el missatge a l'electorat.

En els darrers comicis, però, les campanyes "a la contra" els han funcionat molt bé.

Fer campanyes en contra vol dir, també, refermar el teu model i connectar amb un estat d'opinió concret. Reivindico les campanyes que s'han fet en el passat, perquè connectaven amb un sentiment de la població. Quan es va fer la campanya de les últimes generals, realment es vivia, per part de molta gent, que la tornada del PP al poder era una amenaça a tot allò que havíem aconseguit. Però també hi havia una part positiva, que no es recorda: una foto de Carme Chachón, a Catalunya Optimista i tot un programa, però al final el que queda és la campanya en negatiu.

Casos com el Pretòria o la comissió d'investigació del cas Millet poden crispar més la campanya?

No som entusiastes d'obrir comissions en temes que està veient un jutge, però la majoria de grups va voler obrir la investigació del cas Palau i nosaltres no ens hi vam oposar. Efectivament, hi ha un fet per aclarir, i és que Convergència va rebre uns diners. Ara es tracta de saber per què, o a canvi de què. Pel que fa al cas Pretòria, vam actuar de forma contundent i ràpida, les persones presumptament implicades van ser suspeses de militància i van cessar dels seus càrrecs. Si la pregunta és: això va bé? Doncs no. No ajuda a tenir un clima polític constructiu ni a prestigiar la política, sinó que dóna la sensació que hi ha una corrupció generalitzada que no és certa.

Tampoc els hauran ajudat gaire les últimes retallades socials. Fa uns mesos va dir que volia que Zapatero vingués a fer campanya a Catalunya, encara ho manté?

La participació de Zapatero a Catalunya serà la de totes les campanyes. Pel que fa a les mesures d'austeritat, la situació econòmica mundial és molt crítica, i hem de prendre decisions pensant en el país i l'economia, no en les eleccions. La crisi afecta molta gent, no només del sector públic sinó també del privat, i la nostra obligació és sortir-ne el més aviat possible. Cal que l'economia torni a rutllar de forma ràpida, perquè de retruc puguem recaptar impostos que serveixen per finançar els serveis socials. I no només plantgem mesures d'austeritat concretes, sinó que a mitjà termini s'hauran de fer reformes als sistemes de benestar de tot Europa, per fer-los viables.

La gent, però, no ho entén així de bones a primeres.

De fet, aquest és un element que no estava en campanya. Érem conscients que anàvem a un escenari complicat perquè estem immersos en una crisi, sabíem que s'havien de prendre mesures, però no crèiem que fos de manera tan imminent i dràstica. Als governs els ha donat poc temps per explicar el per què de les mesures i què garanteix el fet de prendre-les. No volem retallar, per exemple, la dependència, perquè per nosaltres no és un luxe. El que haurem de fer és adaptar els serveis socials i, per fer-ho, caldran reformes. A la gent se li ha d'explicar la veritat crua, perquè entengui que no és cap broma. Les mesures que han pres els governs d'Europa, i els socialistes a Espanya i Catalunya, no les fem amb comoditat ni amb alegria, però s'han de fer per sortir de la crisi.

Es diu que Zaragoza serà qui prengui realment les decisions de campanya. La seva ombra és massa allargada?

El secretari d'organització sempre mana, però no sempre ha estat director de campanya. Les eleccions del 2003 les va dirigir Miquel Iceta, que no ho era. En el nostre cas, es va decidir fer un comitè de campanya diferent, que combina gent jove amb gent veterana i consolidada, i gent que dels ajuntaments amb gent que està al govern. El senyor Zaragoza, que és membre d'aquest comitè, té la missió d'activar el partit i organitzar la campanya des del punt de vista del partit. I això és el que fa perfectament.