Els resultats de primària a la pública són pitjors que a la privada

Les diferències entre centres de titularitat pública, concertada o privada es detecten a Matemàtiques, Llengua Catalana i Castellana i, especialment, a Anglès, on només un 5,10% dels alumnes de les privades tenen un resultat baix en front d'un 42,70% dels de les públiques i un 24,7% de les concertades. En Llengua Anglesa, les diferències encara són més altes si es comparen els percentatges d'alumnes que han obtingut un resultat alt a la xarxa pública i a la privada: un 31,90% a la primera i un 80,90% a la segona, mentre que a la privada concertada el 49,60% dels alumnes de sisè ha obtingut un bon resultat. Aquestes dades mostren la influència de l'entorn socioeconòmic en l'aprenentatge de l'idioma estranger, tal com va admetre el mateix conseller d'Educació, Ernest Maragall.

Una altra conclusió rellevant d'aquesta avaluació al final de primària és que l'alumnat d'origen estranger ha aconseguit un 10% ?menys de puntuació -en relació amb l'autòcton-. La diferència seria encara més gran si haguessin tingut en compte la nota d'aquells estudiants que han arribat fa ?menys de dos anys. Maragall va voler matisar que és un "tòpic" que els escolars nouvinguts "siguin pitjors", però és un fet que les mancances amb les quals arriben la majoria provoca que el seus resultats siguin inferiors. "En el cas de les llengües és evident", va subratllar.

No arriba al mínim 1 de cada 4

En el conjunt de Catalunya, entre un 23 i un 29% dels alumnes d'11 i 12 anys que finalitzen aquest curs la primària ho fan sense haver adquirit les competències bàsiques en Matemàtiques, Llengua Catalana i Castellana i Anglès, matèria que s'ha inclòs per primera vegada en la prova.

El conseller d'Educació va presentar els resultats d'aquesta macroprova que es fa per segon any consecutiu a Catalunya i que aquest curs han efectuat 66.446 alumnes de sisè de primària de 2.116 centres públics, concertats i privats. En el seu parer, l'educació a Catalunya manté un ritme de "navegació estable" en matèries com matemàtiques, els resultats de la qual no han variat en el seu conjunt en relació amb la prova elaborada l'any passat; mentre que en anglès és on "clarament la condició socioeconòmica" de les famílies i els centres "impacta més" en les notes finals. Per això, el Departament d'Educació articularà un Pla d'Impuls de l'Anglès, que formarà el professorat perquè aquest pugui impartir no només classes d'Anglès sinó també altres assignatures en aquest idioma.

Els resultats de la prova de matemàtiques segons la titularitat del centre indiquen que a l'escola pública un 27,4% dels alumnes no arriba al nivell de competència bàsica, un percentatge que baixa al 17,3% en la concertada i a l'11% en la privada.

Aquesta situació desfavorable es repeteix en la prova de llengua catalana, amb un 33,2% dels alumnes de la pública que no arriba a la nota mitjana, davant el 20,9% de la concertada i un 16% de la privada; percentatges semblants per als que no assoleixen les competències bàsiques en castellà, amb 34,9, 22 i 13,1%, respectivament.

Tot i això, el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Jorge Calero, responsable de la prova, ha assenyalat que la titularitat dels centres educatius no té tanta incidència com la procedència dels alumnes i el nivell educatiu de les famílies.

Per la seva banda, Maragall va assegurar que els recursos dedicats a les escoles públiques "són més abundants" que els que es destinen a les concertades, descartant una correlació de pitjors resultats amb falta d'inversió.

Pel que fa a les llengües catalana i castellana, en les quals aquest any s'ha introduït un dictat, el resultat al conjunt de Catalunya és pitjor que el de 2009 i s'ha passat d'una nota mitjana del 76,9 el 2009 al 73,7% d'ara en català i d'un 75,1 al 71,2% en castellà.

Aquest descens en els nivells de comprensió lectora ha estat valorat com un efecte dels canvis realitzats a la prova de diagnòstic de sisè, ja que s'ha incrementat el grau de dificultat dels exàmens respecte a la seva primera edició -va considerar Jorge Calero-.

Millorar la lectoescriptura

Per a Ernest Maragall, la forta presència d'alumnes estrangers és un efecte que pot modular els resultats d'aquesta prova i, segons Calero, "tendeix a fer caure els resultats". Tot i això, el conseller va admetre que els resultats en la competència de lectoescriptura "demanen actuacions" i l'objectiu del Departament és millorar-los.

Els informes corresponents al macroexamen -avaluat per 2.589 docents de primària i secundària externs als centres- es facilitaran a les famílies el 21 de juny i als centres educatius el dia 28.