El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va defensar que l'aeroport de Girona, i també el de Reus, tindran noves companyies aèries "si Ryanair deixa espai" perquè "han descobert que hi ha mercat". En una entrevista difosa ahir, el conseller Joaquim Nadal va considerar que Ryanair pot tenir tres bases a Catalunya sense necessitat de concentrar vols. Per a Nadal, que Ryanair operi al Prat des de setembre, "no hauria de produir un perjudici en els aeroports de Girona i Reus".
L'arribada de la companyia de baix cost a Barcelona no suposarà abandonar la resta d'aeroports catalans en què opera Girona, Lleida i Reus, sinó que "mantindran una part molt important de les rutes i, evidentment, simplificaran aquelles que siguin redundants i que els resultin més costoses". El conseller Nadal va dir que les aerolínies de baix cost a El Prat, si tenen un percentatge que optimitzi les instal·lacions, "no han d'hipotecar el marge de maniobra per a un aeroport de connexió", i va comentar que confiava que El Prat es converteixi en un aeroport de connexió intercontinental.
Aeroports, revulsius
El conseller va indicar que Air Nostrum operarà a Lleida-Alguaire aquest estiu i, per a l'any que ve, està previst que hi hagi vols xàrter amb Anglaterra, lligat al turisme d'esquí. Nadal va assenyalar que Alguaire ha estat un "revulsiu extraordinari" per a Lleida, i un negoci inesperat perquè, a més de transportar unes 1.600 persones per cap de setmana, acudeixen entre 3.000 i 4.000 per curiositat i aprofitar l'oferta gastronòmica. L'impacte territorial i el factor d'autoestima "no tenen discussió".
"Predicàvem que volíem tenir un aeroport i ja el tenim, i de moment crec que està funcionant bé. Durant 20 anys vam tenir ?gairebé mort el de Girona. Ryanair va arribar perquè es va trobar un aeroport fet", va assenyalar. Segons la seva opinió, l'aeroport de Lleida està per sobre de les expectatives pel que fa a nombre de viatgers i "el seu funcionament va dissipant els pocs dubtes que hi havia en alguns sectors més escèptics de la societat catalana".
