«La política catalana s'ha espanyolitzat»

Sí, no en tinc cap dubte. És un perfil de persones més posades en les xarxes socials, un perfil diferent al que tradicionalment s'interessa per la política, i això és bo. El que passa és que ho hem de saber fer bé, i no sempre és fàcil.

Molts cops no és el polític qui ho actualitza, sinó el seu equip de col·laboradors.

Sí, però el polític ha de ser ell mateix a la xarxa. Per molt que t'ajudin, has de ser tu mateix. Si no, al final la gent ho nota. Has de ser capaç de connectar, i si la gent et pregunta, respondre. Has d'expressar que darrere del polític hi ha una persona que té sentiments, gustos, que alguns dies està animat i altres cansat...

Amb l'actual desafecció política, és més necessari que mai?

Ajuda, però la desafecció no es combat amb noves tecnologies, sinó amb un canvi de mentalitat. El que és fonamental és l'actitud, la predisposició a parlar amb la gent. Si som capaços de fer-ho, la tecnologia pot ajudar. Hi ha un exemple demolidor: el de la llei electoral. Amb l'actual, per molta nova tecnologia que hi posis, no aproparàs el ciutadà a la política. Són circumscripcions molt grans, provincials, que no responen a la realitat de Catalunya, amb llistes tancades, i l'elector no sap quin és el seu diputat, no hi ha cap avaluació dels polítics... Per molt d'Internet que hi posis, si no canvies això, ja m'explicaràs què fem. En canvi, si hi ha un canvi en la llei electoral, si hi ha un contacte directe ciutadà-polític, si hi ha un sistema d'avaluació, les noves eines et permetran incrementar-ho.

Les noves tecnologies poden fer que els ciutadans s'interessin per la política, però tot el que està passant (cas Palau, cas Pretòria) els separen.

Sí, i el cas Gürtel, i tot el cerimonial de despropòsits que hi ha a la política catalana, espanyola, europea i mundial. Estem en un moment crític del qual hem de trobar la sortida. No pot ser que tota la gent que es dedica a la política, que en la immensa majoria és honesta i responsable, es vegi empastifada per quatre desgraciats que no fan un servei a la comunitat. Confio que la justícia faci la seva feina i que tot s'aclareixi com més aviat millor, i que ens permeti recuperar la credibilitat. Cosa que no es fa ni amb un dia ni amb dos, ni amb una sola mesura. Podríem parlar de transparència en la comunicació pública, en els documents públics, en el finançament dels partits... No n'hi ha cap de bona per ella sola, sinó que moltes de sumades acabaran trencant aquesta dinàmica. A hores d'ara, però, això és difícil, perquè els polítics no estan en aquesta sintonia.

En quina estan, doncs?

Tenim eleccions, i no som conscients del risc que correm quan, en determinats àmbits, posem per davant l'interès de partit en lloc del de país. Per exemple, amb la sentència del Constitucional. Aquesta sentència, que pot esdevenir una agressió al país, pot trobar-se un país dividit en funció de l'interès electoral, quan el que caldria que trobés és un país unit que donés una resposta més contundent que la mateixa sentència.Serem capaços de fer-ho, o primarà el fet de tenir eleccions en sis mesos i cadascú anirà a la seva?

Precisament, potser a ERC electoralment li convindria una sentència desfavorable, per provocar un efecte de reacció.

Ja, però jo parlo del país, no d'Esquerra. I el que li convé al país és més important del que li convé a Esquerra. Jo treballaré perquè ERC tingui un excel·lent resultat, però el país està per damunt de tot, i aquesta idea en aquests moments no forma part de l'abecedari dels dirigents de la majoria de partits polítics.

Parlem de les comissions d'investigació. Són necessàries o les seves conclusions són molt òbvies?

Ara n'hi ha una, i anteriorment hi ha hagut la del foc d'Horta de Sant Joan, que déu n'hi do les conclusions que van treure. I l'anterior és la del Carmel. En aquest sentit, hi ha països amb molta més tradició. Però si els grups decideixen que hi ha d'haver una comissió, és que hi ha de ser. El que cal és fer que les coses funcionin millor i explicar-nos més bé, perquè si no, confonem l'electorat. Segurament, en determinats moments, incidir en aquests afers no ajuda a la recuperació de la confiança. Ara la decisió està presa i la comissió del cas Palau està funcionant, de manera que hem de ser pragmàtics i treure'n les millors conclusions possibles. Aquesta ha estat una legislatura molt difícil. La relació entre els grups parlamentaris ha estat extraordinàriament complicada, no hi ha hagut diàleg. Hi havia una tradició de diàleg al Parlament que s'ha perdut.

A què ho atribueix?

En el fons, és "l'espanyolització" de la política catalana. Aquí sempre hi havia hagut un sentiment més transversal de la política, hi havia hagut complicitats en determinats moments, cosa que es posa de manifest amb l'Estatut. Però això s'ha anat perdent, i aquest factor més de combat ha acabat amb la transversalitat històrica. Hem espanyolitzat la política catalana en el pitjor sentit, en el sentit de la bronca, l'insult, quan la nostra tradició és una altra.

L'oposició retreu al tripartit que porta moltes lleis a última hora per aprovar-les de pressa i corrent.

És molt relatiu. Ens hem trobat les pròrrogues contra les urgències, que són dos elements excepcionals. El govern demanava urgències i l'oposició demanava pròrrogues perquè el govern demanava urgències. Al final hem convertit en norma l'excepció, i aquest és el drama. Totes les lleis que van al consultiu hi haurien anat, en circumstàncies normals? Probablement no. Tot és fruit d'aquesta dinàmica. El govern té l'obligació de fer lleis i el Parlament d'aprovar-les, i mentre hi hagi vida parlamentària hi ha capacitat de fer coses.

La renovació del CAC i de la Sindicatura són exemples d'aquest immobilisme?

Sí, va en aquesta línia. Per què no es poden renovar? Perquè hi ha eleccions d'aquí a sis mesos? Això no és un argument, quan el que fem és justament separar les legislatures i els mandats. Hi ha un seguit de mecanismes per mantenir aquesta independència.

Passem a les retallades pressupostàries. La reducció dels sous dels polítics és una mesura efectiva o més aviat estètica?

Efectiva, perquè el 15% del sou no és poca cosa. I també és exemplaritzant. Hi haurà més coses que s'hauran de canviar amb el temps. La política tenia unes normes, uns costums, i possiblement alguns d'ells s'han de revisar, ens haurem de replantejar les coses. L'austeritat, la humilitat, el bé comú, el treball en equip són bastant contradictoris amb el que hi ha en aquests moments, però han de ser els valors de força en el present i en el futur.

Queden pocs mesos per a les eleccions i les enquestes auguren per a ERC un descens considerable. Hi ha manera de frenar-lo?

Les enquestes detecten alguna cosa i nosaltres hem d'estar amoïnats pel que detecten, i intentar corregir-ho. Hem d'explicar bé les coses, tot el que hem fet, i a partir d'aquí veure quina és la millor estratègia. No he vist mai cap enquesta que amb ERC l'encerti, però és veritat que hem de fer una reflexió sobre el que no hem fet bé i què és el que podem millorar.

Finalment el veurem de número 2 de Puigcercós?

El temps dirà.

Però hi està disposat?

Jo sempre estic a disposició del partit, però els polítics som efímers. Si toca arremangar-se i seguir remant, ho faré; que no, que ara ha d'entrar nova gent i jo he d'anar-me'n cap a casa, doncs cap problema.