Menys turistes estrangers, però més dies d'estada a Catalunya. Aquesta és una de les principals conclusions que ha extret l'estudi Índex UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), que arriba aquest any a la seva novena anàlisi. Ja a principis del 2000, el treball deixava entreveure un fort estancament del turisme a territori estatal, accentuat sobretot durant l'any 2003. L'eclosió de les low cost, vigent sobretot entre 2004 i 2007, va suposar un resorgirment inesperat que es va allargar fins a l'any 2008, moment en què la crisi econòmica va començar a trucar a la porta.

A l'estudi d'enguany es destaca, també, la profunda incertesa que volteja el sector. Incertesa per les mesures d'ajust fiscal que els governs europeus han propulsat per reduir les conseqüències del dèficit econòmic. Incertesa, així mateix, pel núvol de cendra provinent del volcà islandès Eyjafjallajökull. Aquestes circumstàncies no han fet res més que resseguir un escenari molt poc previsible alhora d'interpretar la demanda turística a Espanya i Catalunya.

Al territori català, per exempe, l'activitat turística ha anat molt lligada des de sempre a un mercat estranger que podria decréixer fins a una xifra lleugerament superior al 3%. Tot i el retrocés, aquesta dada no és del tot pessimista si es té en compte que l'any passat l'arribada dels visitants foranis va representar una davallada en la taxa del 6%. Per la seva banda, l'Índex UAB preveu una caiguda del volum de turistes total del 4%, un percentatge sensiblement inferior al viscut durant els anys 2008 i 2009.

Pel que fa a les despeses totals estimades, la disminució serà d'un 3,4%. Una xifra inferior, no obstant això, a l'any passat. Com a resultat d'aquestes evolucions, les despeses per turista, paradoxalment, tornarien a augmentar, però les despeses mitjanes diàries ?baixarien tímidament (un 1,4%), seguint així els ajustaments actuals que provoca la crisi econòmica.

L'estudi conclou insistint amb la situació imprecisa que envolta el turisme català. La recuperació dels mercats financers, el poc protagonisme del volcà nòrdic i el bon clima, poden crear un panorama més optimista del que es vaticina en un principi.