"Era dantesc. El primer que vaig veure en arribar va ser un cos de dona al cim d'un arbre, el vam haver de tallar per poder-lo baixar", explica l'antic sergent de la Guàrdia Civil Manuel Prieto. El recompte de cossos es va fer agrupant un cap, dues cames i dos braços i les identificacions, en base el llistat de passatgers -eren 105, a més dels set tripulants. Molts pertanyien a una mateixa família: a la làpida de la fossa comuna s'hi compten fins a vuit cognoms Taylor i quatre Cowpe, Hibbs, Marshall, Nelson o Whitehead. També moltes parelles.
El misteri del cos 113 continua sense resoldre, la recerca de la Guàrdia Civil per trobar si algú dels municipis veïns havia anat a bosc aquell dia no va donar resultats. "Ens van donar mascaretes i al nas ens hi posàvem cotons impregnats en Aigua de Caravaca", explica l'arbucienc Joan Camps, de 79 anys. Dissabte al matí era treballant a una de les fàbriques de carrosseries que van afavorir la puixança econòmica del municipi fins fa ben pocs anys. El van anar a buscar, juntament amb desenes de voluntaris més, perquè totes les mans eren poques.
Els records que Camps té d'un afer del qual no li agrada massa parlar són de trossos de cossos humans repartits per un àrea de centenars de metres. "Els trobàvem per l'olor de cremat", recorda, alhora que explica com els metges i els agents no dubtaven a tallar dits per extreure un anell que després anava a un piló comú on s'amuntegaven els efectes personals de les víctimes, que es van custodiar a la caserna de la Guàrdia Civil d'Arbúcies fins que els va anar a buscar l'exèrcit.
El sergent Prieto explica que no sap on van anar a parar, però no dubta que el consolat britànic de Barcelona els fes arribar a les famílies respectives. A Prieto li sobta més el fet que, durant 14 dies -els que va trigar la companyia Dan Air a retirar el fuselatge fragmentat en tres trossos i netejar el bosc dels milions de fragments de l'avió sinistrat- la Guàrdia Civil hagués de mantenir un cèrcol permanent al voltant de les restes. "Mira que eren burros els turistes de Barcelona, que es volien endur un tros com a record", s'indigna encara el sergent.
Els records de la dona de Camps, Maria Auledes, són més prosaics però també representatius: "Vam estar mesos sense menjar carn després de veure allò". I és que hi ha força gent d'Arbúcies que encapçala els seus records sobre la catàstrofe amb expressions similars.
Camps recorda veure la Guàrdia Civil detenint alguns sapastres que pretenien fer-se amb les rampoines de l'accident, un extrem que el sergent Prieto no pot confirmar. La dona de Camps explica que va arribar un requeriment per obrir la fossa i enterrar-hi les claus de la casa d'una de les parelles mortes en el sinistre, que s'acavaben de casar i ja no l'estrenarien.
E. PADILLA
