Va ser l'any 1870 quan van tenir lloc a Figueres els primers Jocs Florals a la població, que es van repetir en els anys 1882, 1883 i 1888. En aquest últims, la reina de la festa va ser la poetesa de l'Escala, Caterina Albert, que era molt jove ja que només comptava amb 19 anys. Però és en el segle vint quan aquests Jocs Florals s'incrementaren notablement.

Els primers que es troben van ser l'any 1905 amb motiu del centenari del Quixot, i en el qual l'Ajuntament va oferir dos títols de batxiller als premiats, a la vegada que a la impremta de Josep Serra, al carrer dels Enginyers, va aprofitar l'avinentesa per editar un llibre infantil amb les vivències del Quixot, que costava 75 cèntims. Amb aquesta edició es va posar el nom de carrer Cervantes al de Sant Pau, que fou un nom que va perdurar fins el 1940 ja que aleshores se li va tornar posar el nom de Sant Pau, en considerar que era el camí natural que antigament anava a aquell veïnat.

L'any següent, el dia 5 de maig del 1906, se celebraren uns Jocs Florals que van comptar amb la presència del poeta Joan Maragall que va començar la seva disertació amb la frase de "Salut, noble Empordà, cel ventejat, terra neta, mar de gent valenta i franca, hostal del treball i sana alegria, pubilla del Pirineus i el mar, capçal de la pàtria, mirall de Catalunya". A continuació, el 1907, el 8 de desembre, es van organitzar a Barcelona, per l'Ateneu Empordanès uns Jocs Florals de l'Empordà, els qual foren patrocinats per l'Ajuntament de Figueres.

Cal fer un saltiró de temps i arribem el 1917 amb un jocs florals que, encara que no es va celebrar a Figueres, sinó a Barcelona, són una glosa a l'Empordà ja que el seu orador, l'escriptor Pere Corominas, va enaltir les famoses "gràcies de l'Empordà", explicant les setze gràcies que havia trobat a la comarca empordanesa i que són tot un exemple de l'estudi i la profunditat de la bellesa i el caràcter de la contrada empordanesa. Foren patrocinats per l'Ajuntament de Figueres, amb els premis de la Flor Natural i la Viola.

El 1933, i amb motiu de la celebració del segon aniversari de la proclamació de la República espanyola, es va organitzar un concurs literari escolar, un per als alumnes de 8 a 11 anys de les escoles de Figueres, sobre el tema d'herois i l'altre per als d'11 a 14 anys amb el tema sobre la República, la llibertat i l'autonomia. Hi hagueren dotze premis, que consistien en l'obertura d'una llibreta d'estalvis a La Caixa de Pensions, amb la quantitat de vint-i-cinc pessetes cada una.

Dos anys després, en el mes de maig del 1935, va ser l'Institut de Batxillerat de Figueres qui va organitzar uns Jocs Florals, en els qual hi van participar majorment els estudiants. Tots seguit va esclatar la ?Guerra Civil i durant tot aquell temps no hi hagueren certàmens literaris.

La tradició històrica literària es va reiniciar amb un Certamen que va tenir lloc al castell Palau de Peralada. Era l'any 1952, i va coincidir amb la festivitat de la Verge del Carme. Foren molt celebrades i estaven promogudes pel propietari del palau, Miquel Mateu. Dos anys després, el 1954, va ser la Junta Parroquial d'Acció Catòlica de Figueres que, amb motiu de la Commemoració del Centenari de la proclamació del Dogma de la Concepció Immaculada, va organitzar un Certamen artístic històric marià. Fou en el 1958, quan el tot just creat Institut d'Estudis Empordanesos va promoure un Certamen històric literari que va presidir l'escultor barceloní Frederic Mares, que era el president de l'entitat. L'any següent també hi hagué un petit certamen literari infantil i en el 1961 un Jocs Florals organitzats igualment per l'Institut d'Estudis Empordanesos amb un jurat presidit per l'escriptor Renato Llanas de Niubó, en el qual hi van participar 347 treballs. Sis anys després, en el 1967, és el mateix Institut d'Estudis Empordanesos i amb el patrocini de l'Ajuntament qui va organitzar els Jocs Florals del Sèptim Centenari de la concessió de la Carta de Poblament a Figueres. Va actual de mantenidor Joan Gich Bec de Careda, la reina de la festa va ser Rosa M. Guardiola que era la filla de l'alcalde i el poeta guanyador de la Flor Natural va ser mossèn Manuel Pont, que era el director de Ràdio Popular de Figueres. Finalment hem d'arribar als premis literaris de la Societat Coral Erato de Figueres, animats pel seu president, l'actiu Joaquim Crumols, i amb el patrocini de l'Ajuntament de Figueres, que es van iniciar en el 1971 i que van tenir una durada de cinc anys. La seva adjudicació es feia en el mes d'octubre amb motiu de l'aniversari de la celebració fundació de la Societat i es premiaven temes de novel·la, teatre, història i poesia. Hi havia un sopar de gala a l'edifici de l'Erato, amb la participació d'una gran quantitat de gent.

En el 1974 va ser Omnium Cultural el que va celebrar unes festes populars de cultura en honor de Pompeu Fabra, en el qual hi havia set premis, en un acte que va tenir lloc al Patronat de la Catequística.

No es van celebrar nous certàmens, encara que anualment l'Ajuntament de Figueres convocava des del curs 91-92 els premis juvenils "Josep M. Alvárez" de medi ambient i natura, aquests amb col·laboració amb l'Institut Ramon Muntaner i la Institució alt empordanesa per a la defensa i l'estudi de la natura. Alvárez havia estat un destacat professor de física i química de l'Institut Ramon Muntaner, de Figueres. Finalment, ja arribem en el segle XXI, que està fora del temps del nostre escrit. En el mes de març de 2007 la comissió municipal de Cultura va aprovar iniciar els tràmits per recuperar la tradició de la celebració dels Jocs Florals de l'Empordà que, s'afirmava, era una de les manifestacions artístiques que més havien destacat a Figueres, en els seus vessants literaris i musicals i es van mantenir contactes amb el Casino Menestral que anteriorment ja havia organitzat un jocs florals.